Sant Josepmaria feia temps que buscava -amb molta oració, mortificació i treball- la fórmula canònica, dins del dret llavors vigent, per a l’ordenació de fidels de l’Opus Dei.
.
El 14 de febrer de 1943, al Centre de dones de l’Opus Dei del carrer Jorge Manrique, durant la Missa, sant Josepmaria va veure la solució per a l’ordenació de membres de l’Opus Dei: aquest dia sant Josepmaria va començar a parlar de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu.
A partir d’aquest moment, Álvaro del Portillo, José María Hernández Garnica i José Luis Múzquiz, que serien els tres primers que rebrien l’ordenació sacerdotal, van intensificar el ritme dels seus estudis eclesiàstics i van donar els últims passos per aconseguir un doctorat civil.
.
Després del nihil obstat de la Santa Seu atorgat a l’Opus Dei a l’octubre de 1943, es va donar pas a l’erecció diocesana de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, amb l’aprovació el 25 de gener de 1944 de les noves Constitucions per part de Mons Leopoldo Eijo i Garay. Quedava obert així el camí jurídic perquè poguessin ordenar-se sacerdots alguns dels seus membres.
.
Entre desembre de 1943 i el juny següent, els tres ordenands van ultimar la seva preparació tant espiritual com acadèmica, així com tots els detalls de l’ordenació. Van ser mesos d’una gran intensitat. Els tres van accelerar el ritme dels seus estudis eclesiàstics, alhora que realitzaven moltes tasques que no es podien deixar, doncs l’escassetat de braços era gran; a tots va impressionar que mantinguessin la serenitat i l’alegria davant l’augment de treball.
En una zona del Monestir de l’Escorial, sant Josepmaria els va dirigir els dies de recés previstos en el dret canònic abans de l’ordenació, del 13 al 20 de maig de 1944. A les meditacions, els va subratllar la grandesa del sacerdoci, el sentit de responsabilitat i l’esperit de servei amb què havien d’assumir la nova missió que els anava a confiar l’Església. Va insistir també que «els sacerdots no són els millors, els més doctes, etc., a l’Obra, sinó aquells que Déu ha volgut que siguin sacerdots». També els va suggerir la conveniència de fer confessió general abans de l’ordenació.
.
Recorda Francisco Ponz que “El 12 maig em sembla que, mentre els tres estaven d’Exercicis Espirituals amb el Fundador, de nou a l’Escorial, a l’església Parroquial de la Concepció, es van llegir les Publicata que anunciaven la propera ordenació. I al seu retorn, el dia 20, vam poder veure els tres ja amb sotana, quan sortien per rebre la tonsura que els convertiria en clergues”.
.
Encara avui recorden els agustins aquella estada: sant Josepmaria vivia a l’habitació anomenada del bisbe i els tres ordenands a les contigües. La del bisbe té una petita capella, on van passar moltes hores d’oració, i en ella sant Josepmaria els va predicar i els va ensenyar a celebrar la Santa Missa.
Van rebre la Tonsura el 20 de maig, a les vuit del vespre, en cerimònia oficiada per Mons. Eijo i Garay en la seva capella privada. A partir d’aquest moment, els tres van vestir el vestit clerical. L’endemà, 21 de maig, a les dotze del matí i també a la capella del Bisbe, van rebre les ordres menors de Ostiariat i Lectorat; i el 23 de maig, al mateix lloc, el exorcistat i el acolitat.
.
A continuació, sant Josepmaria els va predicar un altre curs de recés espiritual -més breu que l’anterior- i el 28 de maig, després de superar els exàmens corresponents, Mons. Marcelino Olaechea, Bisbe de Pamplona, els va conferir el subdiaconat a l’oratori del centre de l’Opus Dei del carrer Diego de León. El 3 de juny van rebre el Diaconat de mans de Mons. Casimiro Morcillo, Bisbe Auxiliar de Madrid, a la capella del Seminari. Quedaven només 22 dies per a l’ordenació sacerdotal.
.
cfr. Roturando los caminos. José Carlos Martín de la Hoz, Ed. Palabra 2013, i Alvaro del Portillo, Un hombre fiel, Javier Medina Bayo, Ed. Rialb, 2013.
hernandezgarnica