La vida del Servent de Déu José María Hernández Garnica va ser un continu exercici de disponibilitat i abandó en mans de Déu, secundant amb fidelitat els plans de sant Josepmaria, per fer l’Obra en servei de l’Església.
Bons botons de mostra són dos aniversaris que es compleixen aquests dies: el d’una carta que escriu a sant Josepmaria i una fita històrica de la tasca de l’Obra a França.
El 13 juny 1954 escriu a sant Josepmaria, amb el desig de ser-li de tan bona ajuda com ho era Álvaro del Portillo, que ja tenia una salut trencada: “Encomano molt la salut d’Álvaro, perquè ens cal que estigui bo. Estic segur que la Mare de Déu ens el posarà bo de seguida. Li demano a la Senyora que, si cal que algú estigui malalt per oferir, és més pràctic que em posi a mi, per lògica, i perquè serveixo per a menys “
El Senyor va servir-se’n d’aquesta entrega incondicionada, viscuda amb senzillesa, sense fer ostentacions, i sempre amb molta alegria, perquè la llavor de l’Obra pogués arrelar en profunditat i major rapidesa en els diferents països d’Europa on la tasca encara era incipient.
Un fruit concret va ser-ne l’arribada de les primeres dones de l’Opus Dei a París, el divendres 14 de juny de 1958. D. José María va tenir una intervenció molt directa, tant amb les seves gestions i recerca de recursos econòmics, com amb el seu treball material. I es va desviure perquè a les que acabaven d’arribar, des del mateix moment de la seva arribada, no els faltés res, ni en les coses materials ni en l’espiritual. Això va facilitar de manera notable els primers passos de la tasca apostòlica amb dones a França. Ho recorda Meri Lladó, una de les protagonistes, i l’article sobre els 55 anys de Rouvray, la primera residència de dones a París.
hernandezgarnica