Del 14 al 16 de maig de 1945, el Dr. José María Hernández Garnica, que ja era sacerdot, va acompanyar sant Josepmaria en un intens viatge apostòlic a Barcelona, que va suposar un fort impuls en la tasca apostòlica de l’Opus Dei amb dones. A l’anada van passar per Saragossa i, de tornada, van estar a València, abans d’arribar a Madrid el dia 19.
El mateix José María es va encarregar d’escriure el relat d’aquest viatge pocs dies després, el 22 de maig de 1945.
El dilluns, 14 de maig, van sortir d’hora en cotxe de Madrid. A Saragossa, després de dinar, no va faltar l’obligada visita a la Basílica del Pilar, per resar davant la imatge de la Mare de Déu, a la que tanta devoció tenia sant Josepmaria, besar la columna i fer la visita al Santíssim. Van arribar a Barcelona a dos quarts de deu de la nit.
Van anar directament a la casa que en Francisco Botella tenia llogada a la Plaça Calvo Sotelo, n.34 -actualment Francesc Macià-. Era catedràtic a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona i vivia allà amb les seves germanes Enrica, que ja era de l’Opus Dei, i Fina.
L’endemà, sant Josepmaria va celebrar la Santa Missa a “La Clínica”, un pis del C/. Muntaner, que era el segon Centre de l’Opus Dei de la ciutat, des de feia tot just dos anys. Per la seva banda, en Chiqui va predicar la meditació i va celebrar la Santa Missa a “El Palau”, el primer Centre de l’Obra de la ciutat.
Sant Josepmaria va anar a veure a última hora del matí a Mons. Gregorio Modrego, bisbe de Barcelona. Venia a sol·licitar-li l’autorització per tenir oratori semipúblic amb reserva del Santíssim a “La Clínica”. El Sr. Bisbe hi va accedir amb molt de gust. A continuació, va marxar al Palau, on va recollir en Chiqui i en Francisco Botella per anar a dinar a casa de la Fina.
Per la tarda es van desplaçar a Sant Quirze de Safaja, un poblet a 47 km. De Barcelona, per veure les condicions d’una petita casa d’estiueig, Can Menut, que havia heretat en Jaume Termes. L’Enrica i la Fina Botella, malalta de tuberculosi, havien passat allà els dos darrers estius, acompanyades de Tia Carmen, la germana de sant Josepmaria, que voler atendre-les amb la seva habitual disponibilitat.
Van tornar al vespre al Palau i sant Josepmaria va poder impartir la benedicció amb el Santíssim als que eren a la casa i xerrar amb cadascú. Encara va tenir temps després d’anar a veure el Dr. Ramon Roquer, catedràtic de filosofia, i el Dr. Sebastià Cirac, catedràtic de filologia grega, dos sacerdots bons amics seus, que ajudaven, juntament amb d’altres, en l’atenció pastoral dels primers de l’Obra i celebraven la santa missa al Palau i, a partir de llavors, també a La Clínica.
Ja amb el permís del Sr. Bisbe, sant Josepmaria va poder deixar reservat el Santíssim a La Clínica l’endemà, després de beneir l’oratori. Lògicament, tots estaven contentíssims que el Senyor presidís la casa. Sant Josepmaria, en donar la comunió els va animar a tractar bé el Senyor. En els següents viatges a Barcelona, sant Josepmaria s’allotjaria en aquest Centre.
Van anar després a casa dels Botella. Allà sant Josepmaria va poder saludar dues amigues de la Fina: la Maria Teresa Arnau i la Maria Roser Martí, que tenien molt interès en conèixer-lo.
Sant Josepmaria no va voler marxar de Barcelona sense passar abans per la Basílica de La Mare de Déu de la Mercè i posar sota la seva protecció, totes les intencions apostòliques que portava al cor. Des d’aquí, sant Josepmaria i el Dr. José María Hernández Garnica van marxar a Montserrat. Era la segona visita de sant Josepmaria a Montserrat; després hi tornaria altres tres vegades. Només arribar els va rebre l’Abat Escarré acompanyat de dos monjos, que els van obsequiar esplèndidament i els van ensenyar tota l’abadia amb un afecte extraordinari. Com feia notar el Dr. José María en la relació d’aquest viatge, es notava el seu gran afecte per l’Obra.
L’estada a Montserrat es va allargar més del previst i, sense temps per arribar a València, van haver de passar la nit a Benicarló. Arribarien a València l’endemà, on romandrien fins al dissabte 19 de maig al matí i aprofitaria sant Josepmaria per donar un bon impuls en la tasca apostòlica amb dones. Sant Josepmaria i en Chiqui van arribar a Madrid a mitja tarda.
A primers de juny els Botella deixarien el pis de Barcelona i se n’anirien a viure a Madrid. Barcelona quedava enrere per a l’Enrica i la Fina, però la llavor del missatge de l’Opus Dei començava a despuntar entre les dones. En aquestes poques setmanes la Maria Roser Martí ja havia demanat l’Admissió a l’Obra; era la primera catalana de l’Opus Dei. Amb els anys, la Fina seguiria el mateix camí, i també la Tere Arnau, amb l’ajuda de Tia Carmen.
70 anys d’un viatge marià. La tasca apostòlica amb dones a Barcelona
hernandezgarnica