Els patiments i vicissituds de la guerra civil van deixar minvada la salut i l’ànim d’en Chiqui, fins al punt de travessar una profunda crisi en la seva resposta a la crida de Déu. José María s’instal·la a Sant Sebastià, on s’incorpora a l’exèrcit nacional i comença a preparar els exàmens d’enginyeria.
Des d’allà, el 17 d’abril de 1939, escriu a sant Josepmaria una carta molt significativa: “Per fi! dirà vostè quan vegi aquestes línies del fill més desagraït que té vostè; em trobo aquí arreglant els meus assumptes; m’he presentat a la Caixa i estic pendent de la Junta de Classificació i després em destinaran a un Regiment; crec que probablement serà en aquesta ciutat, a Sapadors n. 6. Vaig estar quatre dies a Vitòria amb la meva mare que està vivint allí. Vaig anar al bisbat a preguntar per les seves senyes i em van dir que vostè era a Madrid i que en canvi José María Albareda residia a Vitòria. Després d’algunes voltes vaig aconseguir trobar la seva pensió i vist que no estava li vaig deixar unes línies i ja he rebut una carta seva. Quan tingui les coses arreglades definitivament ja escriuré. Em trobo en aquesta després d’una llarga i penosíssima solitud; gairebé igual de sol que abans i una mica fred; sóc gairebé un nàufrag que necessita un «salvavides» i que em donin una forta pallissa per reaccionar, i tinc unes ganes molt grans de poder xerrar amb vostè una estona per veure si em poso al compàs de tot”.
El 27 d’abril de 1939 sant Josepmaria li respon per carta: “Estimadíssim Chiqui: pels desitjos teus pots deduir els que tinc, d’abraçar-te i xerrar. Si em necessites, faré un viatge de seguida encara que sigui a la fi del món. Tu tens la paraula. Anima’t. Després del que has patit […], necessites reposar. Després … veuràs que bé reaccionaràs i que bé treballaràs! Ànim: jo t’asseguro que, si em compleixes el pla de vida que et vaig donar, hauràs de beneir la guerra, perquè tindràs més experiència i més fermesa per seguir treballant”.
El Postulador, explica en el següent vídeo la continuació de la història: els intents fallits de recuperar-lo, els seus dubtes i finalment l’abraçada a sant Josepmaria, disposat a recomençar amb una fidelitat incondicional que marcarà ja la resta de la seva vida.
27 d’abril de 1939: “Si em necessites, faré un viatge de seguida encara que sigui a la fi del món”
hernandezgarnica