Reproduïm part d’una entrevista a la web de sant Josepmaria, a D. José Luis Soria, “Maestro de buen humor”, on refereix el seva reacció davant la malaltia de D. José Maria Hernández Garnica. Don José Luis Soria, va conèixer a sant Josepmaria l’any 1953. Metge, es va ordenar sacerdot el 1956 i des d’aquest moment, fins a l’últim dia que sant Josepmaria va passar a la terra, va viure al seu costat, a Roma. Actualment exerceix la seva tasca sacerdotal al Canadà.
Com reaccionava davant els successos objectivament dolents: calúmnies, la manca de fidelitat a Jesucrist, o la greu malaltia o mort d’alguna persona estimada?
L’he vist sempre reaccionar amb un gran sentit sobrenatural, com un home de gran cor i d’una fe autèntica. Segons la naturalesa de la contradicció, podia reaccionar amb tristesa si el succés implicava una manca de fidelitat a Jesucrist, ja fos una calúmnia o una falta de generositat amb Déu. Però s’aplicava la fórmula que ens aconsellava sempre: resar, callar, somriure, perdonar. Recordo el seu dolor, i la seva pau, al mateix temps, quan va rebre la informació mèdica sobre la malaltia que va patir (i de la que va morir) Mn. José María Hernández Garnica, un dels tres primers sacerdots de l’Opus Dei. Em va demanar que li expliqués amb detall l’informe, que estava redactat amb llenguatge tècnic.
Estàvem tots dos sols en una habitació, i quan vaig començar a aclarir el significat del diagnòstic i del greu pronòstic mèdic, sant Josepmaria va començar a plorar desconsoladament. Quan vaig acabar de llegir, em va dir: perdona, fill, pel mal exemple que t’he donat, però així has vist també que el Pare té cor. I a continuació va recitar molt a poc a poc, com assaborint-la, la pregària que havia inclòs en el punt 691 de Camino: Faci’s, compleixi’s, sigui lloada i eternament exalçada la justíssima i amabilíssima Voluntat de Déu, sobre totes les coses. -Amén. -Amén.