Álvaro del Portillo havia sol·licitat l’admissió a l’Opus Dei el 7 de juliol de 1935. Era amic d’infància de José María Hernández Garnica i també antic alumne del Col·legi del Pilar de Madrid.
José María ja freqüentava la Residència DYA, i alguns membres de l’Opus Dei li havien plantejat la seva possible vocació, sense obtenir una resposta afirmativa. També Álvaro va tractar del tema amb ell, i Hernández Garnica, que usava un llenguatge concís i, de vegades, rotund, sembla que va arribar a emetre un comentari d’aquesta mena: «Ara, fins al pelma de del Portillo, que abans no obria la boca, no fa més que insistir-me perquè em decideixi a ser de l’Obra» (cfr. Álvaro del Portillo, un hombre fidel, Javier Medina, Ed. Palabra, 2013)
La veritat és que José Maria es “va resistir” pocs dies. En el següent ARTICLE es recullen els records del propi Chiqui sobre aquest dia que va marcar un abans i un després en la seva vida, el 28 de juliol de 1935: la crida de Déu.
També ho explica el Postulador de la Causa en el següent vídeo