55 anys de Rouvray
El 9 de juliol de 1958, el Dr. José María Hernández Garnica, va deixar reservat el Santíssim al sagrari de Rouvray, la primera residència d’universitàries a París, al 122 Boulevard Bineau, a Neuilly-sur-Seine.
El “fill pròdig”
Però abans va caldre aconseguir els diners necessaris per fer front a la compra de l’edifici. I el Dr. Hernández Garnica no va veure altra solució que fer de “fill pròdig” i demanar diners a la seva mare. Així ho recordava la Sra. Adela: “va venir a veure’m i gairebé sense preàmbuls em va dir: «vinc com el fill pròdig, a demanar-te la part de l’herència que em toca». Vam parlar d’altres coses, i quan vaig veure que feia gest de marxar, li vaig preguntar: «ja sé que no t’ho gastaràs en meretrius i gent així, però sí que m’agradaria saber on van els meus diners». Em va parlar de la casa de París, que s’anomenaria Rouvray … Li vaig dir: «Curiós. Els diners els va fer el teu avi, que era marí, lluitant amb els francesos, i ara torna a França»” (Testimoni de Maria i Teresa Temes Hernández, recollit a ROTURANDO LOS CAMINOS, de José Carlos Martín de la Hoz, pàg. 151).
Així ho recorda Teresa Temes, a la taula rodona que es va celebrar a Montalegre el 21 de juny de 2011:
[youtube=http://youtu.be/QcAAflV9e8E]
La discreció del Dr. Hernández Garnica
Efectivament, les primeres dones de l’Opus Dei van arribar a París el 14 de juny de 1958, però cap d’elles va saber com s’havia aconseguit la casa fins anys després. Amelia Díaz-Guardamino narra el que li va transmetre sant Josepmaria en una conversa, abans de marxar a París: “Em va explicar el difícil que havia estat donar aquest primer pas. El Dr. José María Hernández Garnica, després de fer moltes gestions infructuoses, li va demanar permís per «fer de fill pròdig» per demanar a la seva mare, que li donés en vida, la part de l’herència que li corresponia, i poder cobrir les despeses amb aquests diners. Tot i que la solució no era usual, li ho va concedir, amb la finalitat que no es retardés més el trasllat de les dones de l’Obra a França. Poc després de la meva arribada a París, un dia, en una tertúlia, parlant del Dr. Hernández Garnica, vaig explicar el que m’havia dit el nostre Pare, i vaig veure com s’emocionaven, especialment algunes que estaven a França des de l’inici de la labor. «Quan vam arribar aquí només sabíem que algú havia donat una quantitat de diners molt forta, que havia fet possible la compra de l’immoble, sense que haguéssim de suportar interessos i devolucions de crèdits, amb els quals no haguéssim pogut carregar, pels escassos que eren els nostres ingressos. El Dr. José María mai ens va dir d’on havien vingut aquests diners, però jo sempre he resat per aquest o aquests benefactors anònims», comentava la responsable dels assumptes econòmics” (Testimoni d’Amelia Díaz-Guardamino Echeverría, recollit a ROTURANDO LOS CAMINOS, de D . José Carlos Martín de la Hoz, pàg. 152).
El regal de sant Josepmaria
Aquell primer oratori va comptar també amb una contribució directa de sant Josepmaria. El 25 de juny de 1958, el Dr. Hernández Garnica va celebrar a Roma l’aniversari de l’ordenació sacerdotal. Abans de tornar a París, sant Josepmaria li va preguntar què volia emportar-se, i li va respondre que tot el necessari perquè es pogués celebrar la Missa a Rouvray. Així ho recordava Lena Serpa: “El nostre Pare li va dir que li semblava molt pes per al viatge, però José María va assegurar que no importava. Així que va arribar a París carregadíssim, amb un sagrari, tots els vasos sagrats, safates, canadelles, missals i sacres d’altar, campaneta, ornaments de tots els colors litúrgics, llenços d’altar … I es va posar a fabricar un altar i ¡el retaule! Quan Anna Maria i jo vam arribar de Roma l’11 de juliol, ja s’havia celebrat la Santa Missa el 9 de juliol i el Senyor s’havia quedat al sagrari ” (Testimoni de Lena de Serpa, recollit a ROTURANDO LOS CAMINOS, de José Carlos Martín de la Hoz, pàg. 153).
Chiqui, “fill pròdig”. 55 anys de Rouvray, la primera residència universitària a París
hernandezgarnica