Una visió esperançada i optimista de la crida apostòlica: «Me’n recordo de la pesca miraculosa i del que va dir sant Pere: in nomine tuo, laxabo rete. Penso en el que ha dit el Pare i sé que, obeint-lo, obeeixo Déu»
Es recullen dos paràgrafs d’una carta pastoral de Mons. Javier Echevarria, d’1 de juny de 2014, amb un record del servent de Déu José Maria Hernández Garnica que posa de manifest l’audàcia sobrenatural del beat Àlvar del Portillo, que va marcar tota la seva vida. És una bona consideració en el dia del seu aniversari.
11-III-1914 – 23-III-1994
L’esperança portava a Mons. Álvaro a no aturar-se davant les dificultats. Des que es va incorporar a l’Opus Dei, el 1935, va realitzar ja un apostolat constant i optimista, convençut que Déu sempre l’assistiria; i en aquesta actitud va perseverar fins al final de la seva vida. Ningú que passés pel seu costat, per qualsevol motiu, s’allunyava sense endur-se una oració, unes paraules d’interès per a la seva família o el seu treball, un consell espiritual… No s’aturava davant la categoria de les persones: únicament veia ànimes que el Senyor posava al seu costat: el porter d’un edifici, el bidell d’un dicasteri de la Santa Seu, l’hostessa o el sobrecàrrec de l’avió en què viatjava… Així procedia també amb les autoritats eclesiàstiques o civils, que fins i tot li portaven molts anys d’edat o gaudien de clara rellevància en la vida social. En cap cas es va aturar per falsos respectes humans. Acudia a aquestes trobades, fortuïtes o programades, amb la seguretat que el Senyor l’assistia, tal com havia vist aquest exemple en el quefer de sant Josepmaria.
El 1972, José María Hernández Garnica, abans de morir, va voler redactar un memoràndum en què mostra la sorpresa davant de la gosadia de Mons. Álvaro -abans de rebre l’ordenació sacerdotal- per fer gestions davant cardenals i bisbes, davant ministres d’un govern, davant autoritats locals. Com narren alguns dels biògrafs de Mons. Álvaro, un cop el mateix José María li va demanar si no se sentia poc al seu aire, mancat de seguretat, en aquest tipus d’encàrrecs. La resposta, plena de fe en Déu i de confiança en l’exemple del nostre Pare, va ser aquesta: «Me’n recordo de la pesca miraculosa i del que va dir sant Pere: in nomine tuo, laxabo rete. Penso en el que ha dit el Pare i sé que, obeint-lo, obeeixo Déu» (Cf Salvador Bernal, “Recuerdo de Álvaro del Portillo”, Rialp, 6a ed., Madrid 1996, p. 79; Hugo de Azevedo, Missão cumprida, Lisboa, Diel 2008, pàg. 101).
L’«audàcia» sobrenatural del beat Àlvarhernandezgarnica