Hernández Garnica, un “cristià que va viure la vida amb fidelitat i generositat”
L’11 de novembre de 2011, el Cardenal Lluís Martínez Sistach, aleshores Arquebisbe de Barcelona, va presidir el trasllat de les restes del servent de Déu José María Hernández Garnica, prevere, a la sepultura de l’església de Santa Maria de Montalegre.
10 anys després va voler unir-se a la celebració d’aquest aniversari presidint l’eucaristia en sufragi per l’ànima de Mn. José María i en agraïment a Déu per tantes gràcies concedides en aquests anys per la seva intercessió. Concelebraven també Mn. Ignasi Font, vicari per a Catalunya de la prelatura de l’Opus Dei i Mn. Xavier Argelich, rector de l’església.
Les bastides que ocupen gran part de la nau, per les obres de rehabilitació de la coberta, donaven a la cerimònia una nota singular, recordant als cent cinquanta assistents la implicació de tots els cristians en la construcció de l’Església i en la tasca evangelitzadora arreu del món, a exemple de Mn. José María Hernández Garnica.
A l’homilia, el Sr. Cardenal, fent referència a les paraules de l’evangeli —qui menja el meu cos i beu la meva sang està mi i jo en ell—, va ressaltar les dues dimensions de la vocació que va viure el servent de Déu, com a laic i com a sacerdot, fonamentada en l’eucaristia, en la presència de Déu en la seva vida. “És a dir, un cristià que vol viure la seva vida amb intensitat, amb fidelitat, amb generositat”.
“El fet peculiar d’un laic, d’una laica cristiana —va comentar— és ser presents en el món per aportar-li els valors de l’Evangeli. Ésser presents en el món de la família, en el món de la política, de la cultura, de l’economia, de l’ecologia, etc. Va fer-ho també el nostre estimat germà José María, servent de Déu”.
Va recordar també els anys de treball de mossèn Chiqui —així el coneixien amics i familiars— com a enginyer a diverses empreses. Destacà els valors d’un sant, que es poden trobar en “la vida del nostre germà José María, és a dir, un cristià que vol viure la seva vida amb intensitat, amb fidelitat, amb generositat”. Un ideal de vida que va viure tot seguint les ensenyances de sant Josepmaria. “És el que nosaltres cal que fem també a la nostra vida cristiana. Ser cristians, però ser cristians amb la màxima autenticitat possible”.
“El nostre servent de Déu era un home que escoltava a Déu Nostre Senyor a la pregària, i estava disponible pel que Déu volia. I el Senyor li va demanar un pas més, una nova vocació. La vocació sacerdotal; el sacerdoci ministerial. Un cop ordenat va exercir el ministeri durant trenta-dos anys, des de 1944 a 1972”. El fundador de l’Opus Dei li va confiar l’impuls de l’apostolat amb les dones, així com el desenvolupament de la labor apostòlica a Barcelona, a Espanya, i també a altres països d’Europa, a França, Anglaterra… identificant-se en la llengua i la cultura de cada lloc.
Al llarg de l’homilia, el Sr. Cardenal va animar als presents “a demanar la intercessió del servent de Déu per les nostres necessitats espirituals i temporals, nostres i també socials”. I també d’imitar-lo, doncs, “veient que ell porta el camí cap als altars, també nosaltres hem de procurar assolir la santedat”.
En acabar l’eucaristia i el respons final, el Cardenal Martínez Sistach es va acomiadar dels presents desitjant “que ben aviat ja no li diguem servent de Déu, sinó que en diguem beat i després sant”.
Per la seva part, Mn. Xavier Argelich va agrair la presència del Sr. Cardenal i que hagués fet possible, com Arquebisbe de Barcelona, el trasllat del servent de Déu a l’església de Montalegre, que ha facilitat un notable increment de la seva devoció. A més, la presència de Mn. José María Hernández Garnica ha servit d’estímul i model a la tasca evangelitzadora i de labor social que es duu a terme al voltant de l’església de Montalegre.
Finalitzada la cerimònia algunes famílies i devots del servent de Déu van saludar al Sr. Cardenal
Xè aniversari entre bastideshernandezgarnica