A finals de 1954, per encàrrec del Fundador de l’Opus Dei, el Dr. José María realitzà amb Alberto Ullastres un llarg viatge per Amèrica, per impulsar la marxa dels apostolats que s’havien iniciat anys enrere: Estats Units, Mèxic, Guatemala, Veneçuela, Colòmbia, Xile, Equador, Perú i Argentina. Poc després tornà a sortí per a fer una tasca semblant a Anglaterra i Irlanda.
L’any 1957 fou destinat a França. Des d’aleshores fins a 1972 va estar fora d’Espanya, passant d’un país a un altre. Visqué a Anglaterra, Irlanda, França, Alemanya, Àustria, Suïssa, Holanda i Bèlgica.
Mn. José María realitzà el treball d’arrelar els apostolats de l’Obra a cada país. Quan el vaig conèixer el 1963, tot i que l’Obra a Alemanya era una cosa minúscula, parlava del que seria amb el temps amb un convenciment tal, que sense una fe gegant no es podia entendre. Sense disposar de mitjans materials i tenint els peus molt a terra animava a llançar-se a conèixer gent, a treballar en tots els llocs, tot i que no es veiés el fruit de l’apostolat.
Ho confirma el Dr. Steinkamp, sacerdot de l’Opus Dei, respecte d’Holanda: Era tònica constant en les seves converses amb nosaltres, que tinguéssim fe en Déu. Els temps de començar una labor són difícils, però nosaltres havíem de ser allò permanent. El Fundador de l’Obra havia hagut de superar molts obstacles, però l’Obra havia anat sempre endavant.
La seva deficiència d’audició no li facilitava aprendre idiomes. La seva humilitat i realisme el duien a servir sense escarafalls, però també acceptant les seves limitacions: A la meva manera de veure, tenia certa dificultat d’expressió; tot i això, tenia do de gents, inspirava una gran confiança, tenia molt sentit de l’humor, sabia fer bromes amb gran delicadesa, estima i oportunitat.
L’any 1961 arribà a Alemanya. La seva aportació apostòlica fou notable: Amb la seva vinguda canvià tot. És a dir, ens sentírem segurs, protegits i dirigits. Per a mi, tenir Mn. José María, era com tenir el nostre Fundador amb nosaltres. Mn. José María tenia identitat de criteri, completament lleial al seu esperit i tenia, a més, una intel·ligència molt pràctica i excepcional.
No es pensi que per a Mn. José María aquest encàrrec era cosa fàcil. Llavors estava per damunt dels cinquanta; a aquesta edat un ja no està per aventures, incomoditats materials i haver d’enfrontar-se a una mentalitat tan diferent, etc. I com s’interessava pel seu nou país!
____________
1. Paràgrafs extrets de: José Carlos Martín de la Hoz, Por los caminos de Europa, folletos MC 745, ed. Palabra, Madrid 2004.
2. José Gabriel de la Rica, AGP, JHG, T-00045, p. 1.
3. Hermann J. Steinkamp, AGP, JHG, T-00054, p. 1.
4. María Jesús Luna Hervera, AGP, JHG, T-00029, p. 2.
5. Alfons Par Balcells, AGP, JHG, T-00043, pp. 6-7.
Oficina per a les Causes dels Sants. Prelatura de l’Opus Dei a Espanya. Full Informatiu, n.2
hernandezgarnica