El passat 9 de desembre se celebrà a l’església de Santa Maria de Montalegre una missa en sufragi per l’ànima del Dr. José Maria Hernández Garnica, en ocasió de l’aniversari del seu traspàs, el 7 de desembre de 1972.
El rector de Montalegre, Mn. Francesc Perarnau, explicà el sentit d’aquesta eucaristia, que era el d’encomanar a Déu l’ànima del Dr. Hernández Garnica, complint així amb el deure cristià de pregar pels difunts.
A aquest motiu s’afegia també un deute d’agraïment, convençuts com estaven els fidels presents, de la santedat de vida d’aquest Servent de Déu, de l’eficàcia de la seva intercessió davant Déu Nostre Senyor, per a la conversió de les ànimes, i de l’exemple de vida cristiana que donà. Els abundants testimonis de gràcies obtingudes després d’acudir a aquest servent de Déu així ho testimonien.
Com és conegut, va començar a freqüentar, quan era estudiant d’enginyeria, abans de la guerra del 1936-39, les activitats iniciades a Madrid per sant Josepmaria Escrivà, fundador de l’Opus Dei, i va sofrir en aquells anys moltes penalitats, com la presó i el perill de ser assassinat. Va acabar els estudis, després de la guerra, i obtingué el grau d’enginyer d’estudis forestals i també el Doctorat en Ciències Naturals. Mentrestant va anar realitzant, amb brillantor i profunditat els estudis de filosofia i teologia, fent els seus exàmens al seminari de Madrid, i juntament amb Àlvaro del Portillo i José Luis Múzquiz, va ser un dels primers membres de l’Opus Dei que el 1944 va rebre l’ordenació sacerdotal.
Mons. Escrivà li encomanà especialment l’atenció espiritual de les labors apostòliques que promouen les dones de l’Opus Dei. Juntament amb els seus altres dos companys, els distribuí la geografia de la Península a fi d’atendre les incipients labors de l’Obra. A ell li tocà especialment fer viatges a Barcelona, on predicà molts recessos i cursos de recés espiritual. Es conserven algunes suggestives fotografies, amb alguns grups d’assistents als que es van donar a una casa de Reixac.
Molt aviat va rebre l’encàrrec d’anar a diversos indrets d’Europa a ajudar els membres de l’Obra, homes i dones, que iniciaven les labors a Suïssa, Irlanda, França, Alemanya, on va poder aprofitar l’experiència adquirida a Catalunya. Es va distingir per la seva capacitat d’adaptar-se al tarannà de cada lloc.
Va tornar a Barcelona, per la possibilitat que aquí li poguessin tractar radiològicament amb èxit un tumor a la gola, però Déu va disposar que a Barcelona fos el seu traspàs. I aquí el va veure per última vegada a la terra sant Josepmaria. Després d’estar amb ell, acomiadar-se’n i pregar per ell, i fer pregar, en una reunió multitudinària amb membres de l’Obra i persones amigues, a l’Escola Esportiva Brafa, a Nou Barris, va parlar de l’exemple que donava amb la fermesa i el sentit sobrenatural amb què acceptava la seva malaltia.
Molts fidels que saben això han expressat l’interès perquè s’estengui més encara aquesta devoció i que progressi ràpid el seu procés de canonització, de manera que, el més aviat possible, si és voluntat de Déu, l’Església reconegui formalment la seva santedat. El rector de Montalegre va insistir en la seva homilia en el fet que era responsabilitat de tots els presents que això es faci realitat. De cadascú depèn donar testimoni de la devoció que se li té i escriure els favors obtinguts.
Els sants al món, en paraules de Benet XVI a la recent Exhortació apostòlica “Verbum Domini”, són “com un raig de llum que surt de la Paraula de Déu”. El Dr. Hernández Garnica va prendre exemple d’un dels sants esmentats per Benet XVI, sant Josepmaria Escrivà i de “la seva predicació sobre la crida universal a la santedat”, per dir-ho amb paraules del Sant Pare a al·ludida Exhortació apostòlica.
Mn. Francesc va fer un repàs a la feina feta per la comissió que impulsa la seva devoció al llarg del darrer any: edició d’OBRINT HORITZONS, presentació de la biografia pel Postulador, edició d’estampes, etc. També va assenyalar els objectius més immediats, com són el de recollir un major nombre de testimonis i favors coneguts, que acreditin l’extensió de la devoció a Mn. José María Hernández Garnica. I, en el seu moment, el de demanar ajudes per les obres que siguin necessàries per tal d’adaptar un lloc adient on poder traslladar les seves despulles, que ara són al cementiri de Montjuic, si l’autoritat eclesiàstica ho considera oportú, i fer així més fàcil que tots els que li tenen devoció privada hi puguin acudir a pregar.
Hi va haver un acompanyament d’orgue durant la missa a càrrec de Josep Masabeu, i es va acabar amb el cant del Virolai. Van assistir-hi unes dues-centes persones.
Molts dels presents van aprofitar per endur-se la nova estampa amb l’oració per a la devoció privada que acaba d’editar l’església de Montalegre, doncs l’anterior s’havia esgotat.
hernandezgarnica