Gente rezando en la tumba de Don Chiqui

Presentació de ROTURANDO LOS CAMINOS

Categorías:
Compartir:
Roturando los caminos

El proper dijous 30 de maig a les 19h. tindrà lloc, al saló d’actes de l’església de Santa Maria de Montalegre, la presentació del perfil biogràfic del Dr. José María Hernández Garnica ROTURANDO LOS CAMINOS, escrit per D. José Carlos Martín de la Hoz i publicat a la col·lecció Testimonios, d’Ediciones Palabra.

La presentació anirà a càrrec del propi autor, biògraf i postulador de la Causa. A continuació hi haurà un col·loqui amb D. José Carlos.

Es podran adquirir exemplars del llibre.

Aquí es descarrega el tarjetó d’invitació en format PDF per fer-lo arribar a persones que puguin estar interessades en assistir.

El Dr. José María Hernàndez Garnica va ser un dels tres primers membres de l’Opus Dei en rebre l’ordenació sacerdotal, i un fidel col·laborador de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer en l’expansió de l’Obra per tota Europa.

 

Ressenya del llibre publicat a la revista digital “El Club del lector”. Lo que está pasando http://www.clubdellector.com/

Roturando los caminos

Ni el verb “rompre” ni la paraula “perfil” són capaços d’expressar el dens contingut d’aquest llibre, que presenta abundantíssims testimonis sobre la vida d’un sacerdot mort fa 40 anys, fidel colaborador de sant Josepmaria Escrivà. Els testimonis de la vida del que ja es pot anomenar Servent de Déu, perquè està avançat el seu Procés de beatificació, van escriure els seus testimonis fa molt de temps. Aquest llibre permet conèixer i apropar-nos a la figura d’un personatge únic. Tots som únics i irrepetibles, però la biografia del Dr. Hernández Garnica no només atrau per la seva originalitat i importància històrica, sinó que permet acostar-nos a una figura i una època que han tingut influència decisiva en el que ara és l’Opus Dei.

És apassionant comprovar com la gràcia de Déu va anar modelant aquells primers que van seguir sant Josepmaria. No és casualitat que s’hagi iniciat el procés de beatificació de diversos de colaboradors fidels del que va venir a obrir nous camins de santificació, amb el treball professional i en les tasques ordinàries del cristià. Pot admirar o sorprendre la intel·ligència del personatge, però més sorpresa produeix contemplar com va posar totes les seves qualitats, intelectuals i humanes, al servei de la missió que Déu li va encomanar.

Un dels mèrits de l’autor d’aquesta biografia és que evita les opinions personals i el to hagiogràfic, per deixar parlar als personatges i testimonis. Aconsegueix ambientar en una època en la que va sorprendre que rebessin el presbiterat tres enginyers. Aconsegueix situar-nos al drama interior del Dr. Hernández Garnica en acabar els durs anys de la guerra civil, un dels episodis estupendament relatats en el llibre, que empenyeria la fidelitat i el zel apostòlic del nostre personatge durant tota la seva vida. El llibre recull paràgrafs molt valuosos de les cartes que es va creuar amb el fundador de l’Opus Dei, i frases elogioses d’aquest cap a aquell “fill fidelíssim en qui sempre m’he pogut recolzar. L’he enviat d’aquí cap allà, i ell sempre hi anava content, per arremangar-se on fes falta” (pàg. 237).

Els que van conèixer i tractar el Servent de Déu, en les diferents èpoques de la seva vida, donen testimoni del seu creixement en la virtut, en un temps i ambient diferent a l’actual, però amb similars obstacles que ens empenyen a esforços semblants. Per això no és un mer llibre de records, sinó que dóna pistes d’actuació i empeny a l’acció en els temps presents.

L’autor ens parla dels començaments de l’expansió de l’Opus Dei per diversos països d’Europa (Anglaterra, Irlanda, França, Àustria, Alemanya, Suïssa, Bèlgica i Holanda), i de l’extensió de la tasca apostòlica de les dones de l’Obra, que van tenir en el Dr. José María el seu impulsor i guia, fidelíssimament unit al fundador.

L’exemple de la seva vida i la força motora que el va impulsar són permanentment actuals i cap lector del llibre romandrà indiferent davant d’aquesta mostra de la força aclaparadora de la Gràcia de Déu.

Javier Rodríguez Martínez

2012.12.11