Venerable
El Sant Pare Francesc ha autoritzat que la Congregació per a les Causes dels Sants promulgui el decret sobre l’heroïcitat de les virtuts de la Montse Grases, una jove de l’Opus Dei morta el 1959 amb 17 anys d’edat.
És un gran motiu d’alegria aquest nou pas en el seu procés de canonització. En declarar les virtuts heroiques, l’Església indica que pot ser proposada a la devoció i imitació dels fidels; i també ens anima a acudir a la seva intercessió en petició de favors del cel. Suposa un bé per a tota l’Església, i per a l’Opus Dei: l’exemple d’una noia jove que se santifica en la vida ordinària, i també en la malaltia, atraurà moltes persones -especialment entre els joves- a prendre’s seriosament la fe.
A partir d’ara ja no se celebraran misses de difunts en sufragi per la seva ànima, sinó d’acció de gràcies. Falta encara, però, el reconeixement d’un miracle perquè l’Església confirmi la seva santedat, i pugui donar-se-li, a partir de llavors, culte públic.
Biografia
Montse néixer a Barcelona, el 10 de juliol de 1941 i era la segona de nou fills. Tenia un temperament vivaç i espontani. A la llar familiar va arrelar la seva alegria característica, la senzillesa, generositat i preocupació pels altres. Tenia molts amics i li agradaven els esports, la música, ballar “sardanes” i participar en obres de teatre.
Molt devota de la Mare de Déu de Montserrat, va aprendre dels seus pares a tractar Déu amb confiança i va aprofundir en la seva formació cristiana a Llar, un centre de l’Opus Dei. Allà va descobrir la crida a servir l’Església i va sol·licitar ser admesa a l’Opus Dei, amb setze anys, després de meditar i demanar consell. A partir de llavors, es va llançar amb més decisió i constància a buscar la santedat en la seva vida quotidiana.
Poc abans de fer els disset anys, li van diagnosticar un càncer (sarcoma d’Ewing) al fèmur de la cama esquerra. La malaltia va durar nou mesos i li va ocasionar dolors molt intensos, que saber portar amb serenitat i fortalesa, sense perdre la seva alegria contagiosa. Va apropar a Déu als que anaven a visitar-la i va saber trobar el Senyor i la Mare de Déu en el dolor.
El procés
Va morir a Barcelona el 26 de març de 1959, Dijous Sant, amb fama de santedat. Per això, poc temps després, es va iniciar el seu procés de canonització i el 19 de desembre de 1962 va tenir lloc l’obertura del procés informatiu a la diòcesi de Barcelona, per l’arquebisbe Mons. Gregorio Modrego Casaus, a la capella del palau episcopal, que va clausurar ell mateix, sent ja emèrit, el 26 de març de 1968, per delegació del nou arquebisbe de Barcelona, Mons. Marcelo González Martín, a l’església de Santa Maria de Montalegre. Havien passat nou anys des de la seva mort.
Mentre el procés seguia el seu curs, des de Montalegre es va seguir impulsant la devoció a la Montse, i la seva fama de santedat va anar augmentant progressivament: correspondència de favors, relats de fama de santedat, etc.
Passat el temps, el 14 de juny de 1994, les restes mortals de Montse van ser traslladats a la cripta de l’Oratori de Santa Maria, del Col·legi Major Bonaigua, a Barcelona, on ha continuat creixent la devoció i fama de santedat, fins al dia d’avui.
És de suposar la gran alegria que hi haurà al Cel, amb sant Josepmaria i el beat Àlvar, i també amb Mn. José María Hernández Garnica, que amb tant d’afecte i generositat va impulsar la tasca apostòlica de l’Opus Dei entre les dones. Les seves restes ara reposen a l’església de Montalegre; confiem que aviat també arribi la desitjada declaració de virtuts heroiques d’en Chiqui, de manera que moltes més persones tinguin un nou model de santedat i intercessor en les seves necessitats.