Més d’un centenar de fidels, devots del servent de Déu Mn. José María Hernández Garnica, es reuniren el dia 9 de desembre a l’església de Santa Maria de Montalegre per assistir a la missa que se celebrà en sufragi per la seva ànima.
Com cada any al voltant de l’aniversari del seu traspàs (Barcelona, 7 de desembre de 1972) se celebra aquesta missa a la que assisteixen nombrosos fidels convençuts de la santedat de vida d’aquest servent de Déu, agraïts de tants favors com aconsegueix del Senyor i, il·lusionats en l’avanç del procés de canonització, desitjant poder veure’l aviat als altars, segurs del be que farà a tantes ànimes.
Aquest any la missa comptava amb un atractiu particular: en acabar es podria recollir l’auca que s’ha fet explicant la vida d’aquest gran sacerdot.
Va celebrar l’eucaristia Mn. Xavier Argelich, el nou rector de Montalegre. A l’homilia va destacar una de les coses que l’havia impressionat en incorporar-se a Montalegre: l’arrelada devoció que existia a Mn. Chiqui entre els feligresos, molts dels quals s’acosten a demanar-li favors davant la seva sepultura, a la capella del Santíssim. I, especialment pel matí, quan hi ha menys gent, després de pregar i posar sota la seva protecció petits i grans «encàrrecs», s’acosten a la làpida i fan un petó, com per demostrar-li la devoció que se li te.
Recordà l’especial responsabilitat dels presents d’impulsar aquesta causa, doncs, primer com a laic i després com a capellà, va treballar molt en aquestes terres, sempre fidel a sant Josepmaria. A més, hi va morir, i tenim la sort de tenir-lo enterrat a Montalegre.
Mn. Xavier va assenyalar la coincidència d’aquesta celebració amb l’inici de l’Any de la misericòrdia, el dia anterior. I per això va voler destacar un tret de la vida exemplar de Mn. José María Hernández Garnica: la seva dedicació a les ànimes, el zel per apropar les persones a Déu, principalment fent-les experimentar el Seu perdó, al sagrament de la Misericòrdia. Com diu el Papa Francesc a la butlla “Misericordiae vultus”: la misericòrdia (de Déu) sempre serà més gran que qualsevol pecat. Un propòsit concret: demanar per la intercessió de Mn. José María Hernández Garnica, que tots ens apropem confiadament al sagrament del perdó durant aquest Any de la misericòrdia, i que també hi apropem a molta gent.
El rector de Montalegre va recordar també les paraules del Papa Francesc, en l’homilia d’inauguració de l’Any sant: abandonem tota forma de por i de temor, perquè no és propi de qui és estimat; vivim, més aviat, l’alegria de la trobada amb la gràcia que ho transforma tot. Mn. José María Hernández Garnica va sortir a l’encontre de les ànimes, trepitjant pràcticament tota Europa i d’altres països del món. Va sortir a portar l’alegria, el consell i el consol de Déu, fent-se a les mentalitats més diverses. Són els afanys sacerdotals que havia après de sant Josepmaria.
Va dedicar la part final de l’homilia a fer un repàs de les feines que s’han impulsat aquest any des de Montalegre per donar a conèixer la vida de Mn. Chiqui i difondre així la seva devoció: l’edició d’estampes en anglès, francès, alemany i neerlandès, que s’han difós per molts països d’Europa, Amèrica del Nord, Àsia i Àfrica; l’edició en francès -pràcticament acabada- d’«Obrint horitzons»; el llançament de les «auques» en català i castellà; etc.
L’eucaristia va acabar amb un respons davant la sepultura de Mn. José María Hernández Garnica que, aquest dia estava adornada amb un ram de flors. Després, molts dels presents van aprofitar per apropar-se i besar la làpida de la sepultura, deixant-hi les seves intencions i agraïment.
Al sortir tothom va poder emportar-se exemplars de l’auca, que ajudaran molt a difondre entre grans i petits la figura amable d’aquest gran sacerdot.
hernandezgarnica