La devoció privada vers el Servent de Déu Jose Maria
Hernández Garnica s’ha destacat en les darreres celebracions
de l’església
El 7 de desembre d’enguany es complien 37 anys del traspàs de l’ànima del Mn. Jose Maria Hernández Garnica, i en l’homilia de la novena de la Immaculada es va recordar com els primer passos en el sacerdoci els va fer en aquesta ciutat de Barcelona, on va tornar al llarg de la seva fecunda vida apostòlica per tot el món, i on també va morir. Està enterrat al cementiri de Montjuic. (*)
Missa de difunts per la seva ànima
A més d’aquesta grata referència, especialment es va celebrar una missa el dia 9 de desembre i com en l’actual temps litúrgic de l’advent es poden fer alguns canvis, com pels aniversaris de difunts, així es va fer pel Mn. Jose Maria. Amb aquesta entrada, el Rector de l’Esglèsia de Santa Maria Montalegre ens va preparar per resar per la seva ànima. En l’homilia va recordar el compromís pres l’any passat en les mateixes circumstàncies: celebrar anualment una missa pel seu sufragi. Mesos abans, el 17 de març del 2008, s’havia tancat el procés diocesà de la causa de canonització que s’havia iniciat el 28 de febrer de 2005.
Tot just a l’entrada del temple estaven per a tots els que volguessin, els fulls informatius que glosen la seva vida, així com estampes que conviden a la devoció privada d’aquest Servent de Déu. No obstant, va dir el Rector, cal pensar el què vol dir fer culte públic a un ciutadà que potser ja sigui al cel. Si això es promou pot, fins i tot, parar la causa d’un procés de canonització, perquè en aquestes circumstàncies no es pot dictar cap resolució al respecte. I un cop parada la causa, cal que passi temps, i en l’Església això pot significar com cent anys…
Estem segurs que la vida de D Jose Maria és santa
El cristià detecta prou be quan una persona és santa en vida. Però sempre cal que l’Església ho dictamini, cal sempre que el Sant Pare ho digui. A partir d’aquell moment és quan es pot fer culte públic. Mentrestant, Mn. Francesc Perarnau, va dir el què podíem fer, i el que hem de fer és resar. I si el Servent de Déu Jose Maria ja és sant l’oració mai, mai, es perd.
De forma assertiva va dir :“Estem segurs que la vida de D. Jose Maria és santa”. I és important la repercussió, l’impacte, que això te en la gent. Si creiem en la seva santedat l’hem de fer conèixer, i sobre tot que se li encomanin coses, que se li demanin favors perquè així prosseguirà la causa de canonització. Si ho creiem, ens hem de comprometre. Va afegir que el miracle és fonamental, es necessari sempre. Però això ja no depèn de nosaltres, no obstant, els li hem de demanar. I per a tot plegat són molt útils les estampes i els fulls informatius sobre la vida d’aquest servent de Déu.
El Rector ens va emplaçar a l’any 2013 en el que es complirà el centenari del seu naixement, somiant amb la possibilitat de que en aquella data el procés de la causa hagi progressat, doncs des del cel segur que ell pressionarà en favor del que li demanem. I si ens concedeix un favor o miracle, cal escriure-ho i lliurar l’escrit en aquesta església.
Dades d’interès especial
* Les despulles de D. Jose Maria Hernández Garnica reposen en el cementiri de Montjuic de Barcelona, en el panteó 33 de l’Agrupació 11 de la Via de la Santíssima Trinitat.
– Per a més informació, podeu trobar altres noticies en aquest web de l’Església de Santa Maria de Montalegre www.montalegre.org.
Isabel Hernández
10-12-2009