El passat 9 de desembre més de dos-cents fidels van omplir l’església de Santa Maria de Montalegre per assistir a la missa en sufragi pel Dr. José María Hernández Garnica, coincidint també amb la clausura de l’any del Centenari del seu naixement. Per aquest motiu, la cerimònia va ser especialment solemne.
En la seva homilia, el rector de Montalegre, va recordar que feia poc més d’un any havíem començat la celebració de l’any del Centenari de D. José María. L’havíem començat amb il·lusió i amb la idea de donar-li un realç especial. Però aviat, aquells bons propòsits van quedar aturats; no anul·lats, però si en una situació de stand by. Tot esperant, podríem dir, perquè molt poc després es va anunciar la data de la beatificació de Don Álvaro del Portillo a finals de setembre i, lògicament, aquest esdeveniment tenia tota la prioritat.
Era evident per a tots que el Dr. José María se’ns hauria enfadat si no ho haguéssim fet així. I ens l’imaginem molt content juntament amb D. José Luis Muzquiz, festejant al beat Àlvar, el primer d’aquells tres que es van ordenar junts, que arribava als altars.
Com assenyalava el rector, el beat Àlvar ha pagat amb escreix aquesta manera de procedir, doncs, amb motiu de la beatificació, han estat nombrosos els grups que dels llocs més dispars del planeta han passat per Barcelona -l’atractiu d’en Gaudí i la Sagrada Família és fort-, camí de Valdebebas. I han aprofitat l’oportunitat per resar davant les restes del Dr. José María. És el beat Àlvar qui ens els ha portat.
Però ara ja havia passat la beatificació, i ja no hi ha res que se’ns interposi perquè ens centrem en el nostre propòsit, que és empènyer aquesta causa. Ho fem perquè tenim la seguretat de la santedat d’aquest servent de Déu. I pensem que el reconeixement per part de l’Església en pot ser molt bo, perquè significaria proposar un model modern de santedat als homes i dones del món actual.
Potser algú pugui dir: “però hi ha moltes altres causes que empènyer”. És cert, però nosaltres aquí, en aquesta capella, conservem les restes del Dr. Jose Maria. I sembla lògic que sense oblidar als altres, ens centrem en promoure la causa d’en Chiqui.
També ens hem de convèncer que si estem en aquesta missa no és per casualitat, sinó perquè en el designi de la Providència està que col·laborem en aquest afany. Us volia demanar avui que us sentíssiu implicats; no solament espectadors, sinó protagonistes. L’espectador contempla, potser aplaudeix, però és més aviat algú aliè, que veu com des de fora. El protagonista està implicat directament, participa activament … Com més ens impliquem, més contribuirem al progrés del procés.
¿Com ho farem?
1.-Sense dubte el primer és difondre la devoció privada. Per això tenim l’estampa.
Devoció privada; per tant, sense culte públic. És el que correspon mentre no hi hagi la beatificació. Però privada no vol dir oculta, ni d’amagat, ni a l’ombra. La difondrem si nosaltres anem per davant. Difícilment animarem a altres a encomanar i a demanar coses a Chiqui si nosaltres no ho fem primer.
Si ajudem a que creixi la devoció privada, hi haurà més gent que resarà, i com més resem, més ocasió li donarem a en José María perquè obtingui gràcies o miracles, que seran necessaris perquè la causa avanci. Hem de pensar que només “demanant-li” podem fer que “es llueixi” amb els seus favors; el contrari és com tenir-li les mans lligades, sense deixar actuar.
I, de fet, durant aquest any del Centenari, ha augmentat el nombre de favors que s’han rebut. A més, des de Montalegre s’ha impulsat l’edició de les estampes per a la devoció privada al Dr. José María en francès, anglès i alemany, perquè es pugui estendre molt més la seva devoció en les llengües pròpies de molts països del món.
2.- Una altra manera de col·laboració la trobem en la difusió del matèria biogràfic per donar a conèixer la seva vida. Es disposa de material abundant per ajudar en aquesta difusió: des dels fulls informatius, al petit perfil biogràfic que va editar Montalegre, fins a la recent biografia més completa del Postulador.
Va concloure el rector animant a tots els presents a actuar amb iniciativa, conscients que l’avanç del procés de beatificació de Chiqui és a les nostres mans.
En acabar la Santa Missa es va resar un respons solemne davant les restes del Dr. José María Hernández Garnica i molts van aprofitar per resar davant la seva sepultura, besant la làpida, passant unes estampes o donant uns tocs amb els artells com per captar més la seva atenció.
hernandezgarnica