El divendres 11 de novembre a les 19:00 h el Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, presidí la inhumació perpètua a l’església de Santa Maria de Montalegre de les despulles del servent de Déu Josep Maria Hernàndez Garnica, un dels tres primers fidels de l’Opus Dei ordenats sacerdots, que actualment està en procés de canonització. A l’acte assistiren nombrosos fidels, que omplien a vessar l’església; també familiars.
A l’acta hi assistiren el Vicari episcopal de zona, Mn. Joan Galtés, els membres del Tribunal designat per aquest trasllat pel Sr. Cardenal: Jutge Delegat, P. Ramon Domènech, ofm; Promotor de Justícia, Mn. Alejandro Marzo i la Notari Actuaria, Sra. Chiara Rostagno. També el Vicari de la prelatura de l’Opus Dei a Espanya, Mons. Ramon Herrando Prat de la Riba; el Vicari de la prelatura de l’Opus Dei a Catalunya, Dr. Antoni Pujals; el Postulador de la Causa de Canonització, Dr. José Carlos Martín de la Hoz; el rector de l’església de Santa Maria de Montalegre, Dr. Francesc Perarnau i una dotzena més de preveres.
La processó d’entrada s’inicià amb el cant “Al·leluia!, som a la Casa del Senyor”, acompanyat a l’orgue per Josep Masabeu i dirigit per Francesc Umbert. Seguidament quatre persones traslladaren les despulles del servent de Déu, entrant per la capella de la Miraculosa fins al començament de la nau.
La primera part de la cerimònia consistí en una litúrgia de la Paraula, amb una lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma i la proclamació de l’evangeli de les benaurances segons sant Mateu.
En la seva homilia, el Sr. Cardenal va recordar la vocació universal de tot batejat a la santedat, la primera i fonamental vocació. Fent esment a la lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma -”l’Esperit (…) dona testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus”- va glosar la nostra filiació divina, que ens porta a imitar al Pare: “si Déu és Sant, Sant, Sant, nosaltres hem de ser també sants. (…) D’alguna manera nosaltres hem de viure, fent en nosaltres, amb l’ajut de Déu nostre Senyor, el més important, el més necessari; allò que deia sant Pau: ‘no soc jo qui viu en mi, sinó que és Crits que viu en mi’. Hi ha hagut una transformació tan gran i tan profunda, que ja no soc jo, el meu jo, els meus gustos, els meus prejudicis, els meus capricis,… No; és Déu i els germans.”
Comentà també un aspecte que va lluitar per viure aquest servent de Déu, seguint la predicació de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, i que el Concili Vaticà II va promulgar de manera solemne en la constitució dogmàtica “Lumen gentium”, que l’específic del laic “és estar enmig del món, com a cristià i com a cristiana. I aportant tots els valors i la riquesa de l’evangeli, a les estructures i a les institucions d’aquest món.” Recordà també la crida urgent del Beat Joan Pau II als laics en la “Christifidelis laici” a estar més presents en el món.
Passà després a comentar les benaurances, proclamades en l’evangeli, assenyalant que “sembla una contradicció, són les aparents contradiccions de l’evangeli, són les matemàtiques de Jesucrist, que no coincideixen amb les nostres…. ‘El qui vulgui ser el primer, que sigui l’últim’, no encaixa això en els nostres criteris del món: el fill pròdig no el castiga el pare, sinó que fa una festa perquè torna. L’ovella perduda, el bon pastor la va a buscar; podia d’alguna manera castigar-la, però la posa a les espatlles, perquè l’ovella està cansada; ell també, però l’ovella està cansada. Les actituds de Jesús són molt diferents a les nostres. Ja ens ho deia l’Antic testament: els meus pensaments, i els vostres són tant distants, com el cel és distant de la terra. Doncs quan una persona va entrant pel camí d’estimar Déu i estimar als germans, arriben les benaurances”
I acabà l’homilia dient “Venim aquí a posar-ho tot en les mans de Déu nostre Senyor. Senyor, els sants ho són perquè ens ajudin amb el seu testimoni, per posar en relleu els teus mèrits infinits i perquè intercedeixin per nosaltres, si és la teva voluntat i que algun dia el puguem també nosaltres venerar com a beat i com a sant.”
Acabada la litúrgia de la paraula les despulles del Dr. Hernàndez Garnica es traslladaren en processó a la nova sepultura, situada a la capella del Santíssim de l’església. Després que el Sr. Cardenal beneís el nou sepulcre i es resés un respons, abans que hi fossin dipositades les despulles del servent de Déu, el P. Ramon Domènech, ofm, procedí a la lectura del pergamí que dóna fe de la causa i de la celebració del dia de la seva inhumació perpètua.
A continuació els operaris Joan i Francesc Carbonell procediren a tancar i segellar la sepultura. Durant aquesta operació es va resar un respons, seguit d’algunes melodies de l’orgue.
Finalment, es cantà el Virolai, mentre el Sr. Cardenal i els preveres abandonaven la nau.
Abans de marxar, molts dels presents s’acostaren a la sepultura del Dr. Josep Maria Hernàndez Garnica, per resar-hi d’aprop i passar estampes per la làpida, com a record del dia.
hernandezgarnica