Chiqui i la marxa a Roma de Dora.
L’11 de gener es compleix el centenari del naixement de la Dora del Hoyo. Va néixer l’11 de gener de 1914 a Boca de Huérgano, un poble de Lleó, al nord d’Espanya. Filla d’agricultors, era la cinquena de sis germans. A casa es vivia una profunda fe cristiana i de la seva família va aprendre l’amor per la feina ben feta i el gust per les tasques de la casa.
Va cursar estudis elementals i, molt jove, va començar a treballar com a empleada de la llar. El 1939, en acabar la guerra civil espanyola, es va traslladar a Madrid, a la recerca d’un horitzó per a la seva vida. El 1945 va ser contractada a la residència d’estudiants La Moncloa, recentment posada en marxa per sant Josepmaria. El fundador de l’Opus Dei va trobar en Dora una ajuda inestimable per tenir cura de l’ordre i facilitar l’ambient de família, serenitat i alegria, que desitjava que hi hagués entre els més de cent estudiants que vivien a La Moncloa. Va aportar tota la inestimable experiència en l’atenció dels serveis de planxa, tintoreria, neteja i cuina. També per a Dora aquesta trobada va resultar decisiva, ja que va descobrir una nova dimensió de la vocació cristiana: va comprendre que podia oferir a Déu la seva feina ben feta, que era un mitjà per fer-se santa i contribuir a la santificació dels altres.
El 1946 la Dora va anar a col·laborar en la posada en marxa d’una nova residència a Bilbao. En aquesta ciutat, el 14 de març de 1946, va demanar l’admissió a l’Opus Dei per difondre, a través del seu treball, la crida universal a la santedat en tots els ambients.
Mesos més tard, sant Josepmaria li va proposar traslladar-se a Roma per atendre -amb altres dones- el primer centre de l’Opus Dei a Roma. Rosalina López Martínez refereix sobre aquest moment, i ressaltant la manera tan familiar de governar del Dr. Josep Maria Hernàndez Garnica, “que el dia 24 de desembre ens va predicar una meditació molt entranyable. Va explicar que el nostre Pare li havia escrit des de Roma i desitjava que quan es pogués, fossin les seves filles a la Ciutat Eterna. A la Dora i a mi, ja a Molinoviejo, sant Josepmaria ens havia dit que ens cridaria a Roma aviat: havia arribat el moment. El Dr. Josep Maria Hernàndez Garnica meditava en veu alta sobre l’alegria del nostre Pare de veure la primera expansió de les dones… ¡Al món sencer!; sobre com es recolzava tota l’Obra en el nostre treball, apostolat d’apostolats… Es notava que el seu era un mateix sentir amb el nostre Fundador. Tres dies després, el 27 de desembre vam venir a Roma. El Dr. Hernàndez Garnica es va ocupar d’aconseguir tot el que pensava -o sabia- que calia: des de les maletes i alguns objectes per a la casa fins a unes estovalles i una mica de menjar per als primers moments romans”.
Des d’aquest dia i fins el moment de la seva mort, la Dora, amb el seu treball i fidelitat, va ser un suport per al fundador de l’Opus Dei. Va treballar amb abnegació i iniciativa en la posada en marxa de la seu central de l’Opus Dei i des de 1974 al Col·legi Romà de la Santa Creu, on universitaris de tot el món intensificaven la formació filosòfica i teològica. Pel seu exemple i bon fer, molta gent jove va aprendre del seu esperit de santificació en el treball ordinari, del seu sentit de responsabilitat, del seu afany per transmetre al món l’alegria de saber-se fills de Déu. Va morir el 10 de gener de 2004. Les seves restes mortals reposen a Santa Maria de la Pau, església prelatícia de l’Opus Dei, en el mateix lloc on es troben i veneren les restes del fundador, sant Josepmaria, i del seu primer successor, monsenyor Àlvar del Portillo, reflectint així el que la Dora ha suposat en el servei que l’Església ha encomanat a l’Opus Dei.
Cfr. Una luz encendida. Dora del Hoyo. Javier Medina Bayo, ed. Palabra, Madrid 2011 i Roturando los caminos, José Carlos Martín de la Hoz, ed. Palabra, Madrid 2012
hernandezgarnica