Mig centenar de persones van participar en el col·loqui amb Mn. José Carlos Martín de la Hoz al saló d’actes de Montalegre, el 13 de febrer, sota el títol “Les santes de segle XXI”. Després de la benvinguda de Mn. Xavier Argelich, rector de Montalegre, Marta Beriain va presentar el conferenciant i va moderar les intervencions finals. L’objectiu d’aquest acte era recordar i agrair el fecund treball apostòlic dut a terme per les dones de l’Opus Dei al món sencer, amb motiu del 90 aniversari de la seva fundació.
Mn. José Carlos va començar la intervenció amb una cita de Converses amb Josepmaria Escrivà de Balaguer (ed. Rialp, Madrid 1987, n.68): “L’Obra no es basa en l’entusiasme, sinó en la fe. Els primers anys —ben llargs, certament— van ser molt durs, i només es veien dificultats. L’Opus Dei se’n va sortir per la Gràcia divina, i per l’oració i el sacrifici dels primers, sense mitjans humans. Solament hi havia joventut, bon humor i el desig de fer la voluntat de Déu. Des del principi, l’arma de l’Opus Dei ha estat sempre l’oració, la vida generosament donada, el silenciós renunciament a tot el que és egoisme, per servir les ànimes.“
Aquestes paraules contenen un atapeït resum de l’esperit de l’Opus Dei i també un delicat elogi dels que van seguir el Fundador en els primers anys, quan tot estava per fer. Van viure de la fe en Déu i de la confiança en sant Josepmaria. Aquest és el cas del servent de Déu José María Hernández Garnica, i de molts i moltes altres que el van acompanyar en aquest camí. En ells descansava sant Josepmaria.
És commovedor que quan sant Josepmaria celebra la missa aquest 14 de febrer de 1930 -es compleixen ara 90 anys- passa una cosa molt senzilla: el que ja havia vist el 2 d’octubre de 1928, quan rep aquesta sobreabundància de llum, percep que el Senyor li demanava que, amb la mateixa urgència amb què es va posar a treballar amb homes, treballi també amb dones. I és més impressionant encara que 13 anys després sant Josepmaria, celebrant la missa en el primer centre de dones de l’Opus Dei, torna a tenir sobreabundància de llum perquè anava buscant una solució per a incardinar sacerdots de l’Opus Dei i perquè els sacerdots de tot el món poguessin viure l’esperit de l’Obra. La fórmula va arribar aquell dia amb la Societat Sacerdotal de la Santa Creu inscrita i indissolublement unida a la prelatura de l’Opus Dei. És el desplegament en el temps d’una única llum.
I el seu confessor li confirma: “això és tan de Déu com la resta”. Sant Josepmaria es va posar a treballar immediatament, i a demanar-li a aquestes dones que van anar arribant a l’Obra, el mateix que als homes: lliurament total a Déu, treball incansable, amor a Déu i a les ànimes i fidelitat a l’amistat.
Si sant Josepmaria va poder marxar a Roma el 1946 per impulsar el creixement i l’expansió des del cor de l’Església en el món sencer, el que precisament coincidia amb el naixement de les primeres vocacions i el desenvolupament de les tasques apostòliques impulsades per les dones de l’Obra, havia estat possible perquè havia deixat aquí, com el seu “alter ego”, a Mn. José María Hernández Garnica. Elles van correspondre a la confiança del nostre Pare i fundador i van viure la unitat amb ell tan estretament que li deien “Mn. José María el nostre”.
Seguint el fil de l’expansió de l’Opus Dei al món s’han anat enllaçant les anècdotes sobre els exemples de santedat de Mn. José Maria, del beat Àlvar del Portillo, i de les primeres dones de l’Opus Dei; entre elles de la beata Guadalupe Ortíz de Landázuri: la sintonia completa del beat Àlvar amb sant Josepmaria en el primer viatge a Roma, o els inicis de Guadalupe a Montefalco, del Tomás Alvira i la Paquita Domínguez, etc.
Al col·loqui posterior s’han compartit diferents testimonis de devoció, alguna curació extraordinària, aclariments sobre com es desenvolupen els processos de canonització, etc. El col·loqui ha conclòs animant als presents a ser tenaços en la petició de favors, segurs de l’eficàcia de el poder intercessor d’aquestes persones en procés de canonització.
En els enllaços que segueixen es poden veure les intervencions:
– Benvinguda de rector i presentació de Marta Beriain
– Intervenció de Mn. José Carlos Martín de la Hoz
En el col·loqui posterior, Mn. José Carlos va respondre a les següents preguntes:
– Algunes anècdotes del matrimoni del Tomás Alvira i la Paquita Domínguez
– Anècdotes a propòsit del testimoni d’una curació del beat Àlvar
– Com es pot confirmar en un procés l’heroïcitat de virtuts d’una persona?
– Com s’han d’enviar favors? Té interès fer-ho, si molts són coses petites?
L’Opus Dei: 1928, 1930, 1943. El desplegament en el temps d’una mateixa llum de Déu
hernandezgarnica