Un centenar de persones van assistir ahir a l’església de Montalegre a la missa que se celebra anualment en sufragi per l’ànima de Mn. José María Hernández Garnica. El dia escollit coincidia amb l’aniversari del seu naixement, el 1913.
La situació de pandèmia actual i les restriccions sanitàries van condicionar l’aforament limitat a la nau de l’església.
Mn. Xavier Argelich, rector de l’església de Santa Maria de Montalegre, que presidia la concelebració, va començar l’homilia recordant els motius que ens havien congregat: d’una banda l’agraïment per tants favors com s’aconsegueixen a través de la intercessió de Mn. Chiqui, com familiarment es dirigeixen a ell els seus devots; i d’altre, oferir sufragis, doncs, encara que està iniciat el procés de canonització, fins que l’Església no es pronunciï sobre la seva santedat, tenim el deure de resar per la seva ànima.
Va recordar que sant Josepmaria es va recolzar molt en Mn. José María Hernández Garnica des dels inicis de l’Opus Dei i també després en l’expansió per molts països, malgrat que no se li donessin be els idiomes. De la seva part, ell sempre va correspondre amb una confiança plena en la gràcia de Déu.
Durant la guerra civil espanyola va patir molt, tant físicament com anímicament. De fet, ell mateix recordaria anys després amb agraïment una trobada “casual” -va ser providencial- a Madrid amb el beat Àlvar del Portillo als inicis del conflicte bèl·lic, que el va confortar i reafirmar en la seva vocació en moments d’especial foscor.
Aquests fets el van marcar, i van fer que al llarg de la seva vida tingués una especial sensibilitat per ajudar i reconfortar a les persones en les dificultats pròpies dels inicis apostòlics a diferents països. No perquè amb la seva presència es resolguessin els problemes, sinó per la manera com els afrontava, ple de sentit comú i sobrenatural, d’optimisme i alegria.
Estem en un moment adequat per considerar aquests aspectes de la seva vida, perquè vivim moments d’incertesa, malaltia, dificultats de treball, manca de relació social, desànim, por,… Ell ens comprèn i conforta.
Mn. Xavier també va recordar com, en els mesos passats de confinament més dur, amb molt poca afluència de fidels a Montalegre, per la falta de mobilitat, els sacerdots resaven a diari davant la sepultura de Mn. José Maria, per tots els seus devots i fidels: tingues cura d’ells!
En aquest sentit són molt adients les consideracions de l’encíclica Fratelli tutti del Papa Francesc, per ser sensibles a les necessitats de tants que pateixen i necessiten del nostre ajut i consol. L’exemple de Mn. Chiqui ens pot ajudar a posar-ho en pràctica.
Acabada la missa es va resar un respons davant la seva sepultura, seguida del cant del Virolai.
Aquí està un vídeo de la cerimònia, amb l’homilia:
Chiqui, amatent al patiment i incerteses dels altreshernandezgarnica