Es recullen a continuació alguns favors de Chiqui recents. Anima’t a acudir a la seva intercessió i deixar constància del favor, per mail a
Un incident de circulació
Havia començat el dia demanant-li a Josep Maria Hernández Garnica les seves ajudes en diverses coses petites, i encara no m’havia aturat per comprovar que me les havia obtingut i agrair. I en aquest ambient, m’ha passat un episodi, en el qual, la seva ajuda s’ha produït de manera que jo qualificaria d’espectacular.
Aquest ha estat una oportuna intervenció del Cel perquè no tingués conseqüències el cop que s’han donat el cotxe en què anava jo i un ciclista, que va aparèixer de manera imprevista, i estava travessant el carrer per la qual el cotxe circulava. I dic imprevista perquè ell s’havia introduït en aquest carrer, venint de l’acera d’una via anomenada Ronda de Dalt, en la qual circulava en sentit oposat al que li corresponia. El cotxe en què anava jo, que circulava a poca velocitat perquè acabava de superar el pas de vianants, va poder frenar a temps, i el cop amb la bicicleta no va tenir conseqüències, ni en la persona del ciclista, que, a més no portava casc , ni a la bicicleta. La policia municipal va poder intervenir oportunament per comprovar les circumstàncies i perquè es fes la comprovació mèdica que res havia passat.
Amb molt de gust deixo constància d’aquest favor, en el qual es reflecteix la seva caritat amb les persones: amb l’accidentat i amb les que haguessin pogut patir les conseqüències d’altres molèsties.
Barcelona, 30-VI-2014, Ferran B.
*********
El moneder extraviat
Un divendres al migdia, en tornar a casa després de la feina vaig passar pel supermercat per comprar dues coses que feien falta per al menjar. Les vaig comprar i vaig anar a casa a dinar.
A mitja tarda vaig sortir amb la meva germana a fer la compra setmanal, i em vaig adonar que no portava el monederet vermell en el que porto els diners, la targeta del banc, la targeta sanitària i el document nacional d’identitat.
Vaig tornar a casa i vaig estar buscant molt per tota la casa, i també per casa de la meva neboda, que viu al mateix edifici que jo, i on havia estat abans de sortir a comprar. Ella i els seus fills (tots molt petits) van estar buscant … tot sense èxit. Llavors em vaig posar a demanar-li al Dr. Josep Maria que, si us plau, trobés el monederet vermell amb tots els documents.
Així vaig passar el divendres a la tarda, dissabte, diumenge, dilluns, i dimarts al matí rebo una trucada del banc dient-me que allà hi havia una senyora que havia trobat alguna cosa meva; jo de seguida li vaig dir: “el meu monederet vermell”, i em va dir que sí, així era. Em va dir el nom de la senyora, que el tenia a la seva botiga, en aquesta direcció… i em va donar el número de telèfon de la senyora. Em vaig posar tan contenta, que el primer que vaig fer va ser entrar a una església a donar gràcies per l’evidència del favor que m’havia fet el Dr. Hernández Garnica!
A la tarda vaig trucar a la senyora, i es va posar el seu fill però em va dir que podia passar per la botiga en l’horari comercial.
Vaig anar a la botiga, amb uns bombons en agraïment, però tampoc hi estava la propietària i em va atendre una dependenta. Li vaig dir que anava a recollir un monederet vermell que havien trobat i li vaig preguntar com havia anat a parar a la seva botiga (que estava a la vorera de davant al supermercat al que havia anat al migdia). Ella em va dir que el va trobar un noi i l’hi va lliurar a elles.
El monederet estava intacte, tenia fins i tot les monedetes, la loteria primitiva, les targetes …
Li vaig agrair molt a la senyora que em va atendre, li vaig donar els bombons que portava, i també li vaig donar una estampa del Servent de Déu Josep Maria Hernández Garnica, li vaig explicar que quan em vaig adonar que havia perdut el monederet, li vaig demanar a ell que ho trobés intacte, i així va ser, i volia que ella ho conegués i li pogués demanar favors també.
RTR, Barcelona, 22-IV-2014
*********
Un pany bloquejat
Quan vaig visitar els meus pares, ja grans, em van explicar que s’havien perdut les claus de la casa. El meu pare em va demanar que anés a la ferreteria per fer-ne una còpia amb la clau original que conservava a casa. Pel que sembla les havia extraviat la meva mare que pateix Alzheimer i encara que havien buscat per tot arreu, no les van trobar. A la ferreteria em van advertir que es tractava d’un model de seguretat difícil de copiar. Així i tot em vaig animar a fer-la ja que es van comprometre a intentar-ho de nou si no resultava bé.
En tornar a casa el meu pare va voler provar immediatament: primer, per fora, i aquesta obria bé, després per dins. Amb la porta tancada vam provar la clau per dins, vam donar dos voltes i es manejava bé, però en voler obrir la clau es va encallar. De cap manera podíem obrir.
El meu pare es va posar nerviós. Primer, va posar lubricant per facilitar el gir i no va resultar. Després va voler trucar al meu germà perquè vingués a la casa i intentés alguna cosa des de l’exterior. Veient que patia, el vaig animar a esmorzar tranquil·lament, que després ho intentaríem de nou. Ho vaig fer amb intenció d’intentar-ho sola i resant amb fe alhora.
Vaig pensar a qui acudiria. Em vaig decidir per al Dr. Josep Maria Hernández Garnica. Em vaig dirigir a ell recordant-li que ja que no m’havia concedit un altre favor, bé podria concedir-me ara aquest. També vaig afegir que el demanava perquè el meu pare quedés content i tranquil. A més, si no s’arreglava no podia rebre a la senyora de la neteja que estava a punt d’arribar, ni jo podria tornar al meu domicili fins que vingués un manyà. Vaig prometre escriure aquest favor si m’ho concedia.
Amb fe vaig demanar la seva ajuda i després de forcejar la clau va cedir, va girar i vam poder obrir.
Li vaig explicar al meu pare que havia demanat ajuda a un sant que era enginyer i es diu Josep Maria Hernández Garnica. Es va alegrar i va assentir.
A.L.J (Sant Sebastià), 21-IV-2014
Enviat des del meu iPad
hernandezgarnica