-
El viatge “exploratori” a l’ermita de Torreciutat

21 d’octubre de 1956; el Dr. José María Hernández Garnica amb tres més surten cap a Bolturina a «explorar» l’ermita de Torreciutat. La vigília, el Dr. Hernández Garnica havia arribat de Madrid amb una estampa de la Mare de Déu de Torreciutat, que sant Josepmaria havia enviat des de Roma. Al 1904 la mare de
-
Octubre de 1951. El primer Congrés General de les dones de l’Opus Dei

El 1950 el fundador de l’Opus Dei va constituir l’Assessoria Central, òrgan de govern de les dones de l’Obra. D’aquesta època recorda Cruz Tabernero: ” A Los Rosales (José María Hernández Garnica) ens va aconseguir un moble-còmoda per direcció, que va resultar ser la peça clau per al treball de Rosario Orbegozo, que era la
-
Molinoviejo, 24 de setembre de 1946, festa de la Mare de Déu de la Mercè

El 21 de juny de 1946 sant Josepmaria, greument malalt de diabetis, viatja a Roma. Hi va per una raó primordial: l’Opus Dei necessitava una aprovació pontifícia que garantís la secularitat dels seus fidels, la unitat i la universalitat dels seus apostolats per totes les diòcesis del món; però dins del dret canònic no existia
-
Pujar i baixar; servir. A la “lingerie” de bulevard Saint Germain (París, 15-IX-59)

El Dr. José María Hernández Garnica va arribar a París el 22 de novembre de 1957 com Consiliari de l’Opus Dei a França. Abans es va posar en les mans de la Mare de Déu: “Vaig arribar ahir a París; abans vaig tenir la sort doble de passar per Lourdes. Confio que encomaneu molt la
-
L’inici d’una apassionant aventura. Yauyos. 2 de setembre de 1957

Al 1956, després del Congrés General de l’Opus Dei a Einsiedeln (Suïssa), el Consell General de l’Opus Dei trasllada la seva seu a Roma. El Dr. Hernández Garnica, que fins aleshores s’havia encarregat de col·laborar en les tasques de govern de les dones de l’Opus Dei, passa a ajudar el Consiliari de l’Opus Dei a
-
La mort del pare d’en Chiqui, 28-VIII-1934

El pare del Dr. José Maria Hernánde Garnica es deia José María Hernández Delás, i havia nascut a València, el 1871. Provenia d’una família de marins. El seu pare, José María Hernández García de Quesada, natural de Motril (Granada), criat a Barcelona, era marí i havia participat en diverses missions a l’Atlàntic i a Filipines;
-
Agost de 1937. Fugida de les mines de Rodalquilar (Almeria) i incorporació a l’exèrcit a Madrid. Retrobament amb sant Josepmaria

En una meditació predicada per sant Josepmaria [el 7 d’abril de 1937] a la Legació d’Hondures, on estava refugiat, comentava: “Jo pateixo per aquells membres de l’Obra, fills meus, que estan absents en la trinxera, a la presó, […]. I Chiqui … amb quanta pau ens expliquen que porta els seus sofriments! Tindrà les seves
-
La residència Jenner; agost de 1939

La residència d’estudiants del carrer Ferraz número 16 que estaven instal·lant els membres de l’Opus Dei i alguns amics, en els dies previs a la guerra civil, va quedar completament destruïda durant el conflicte. Una vegada arribada la pau, plens de fe en Déu i de confiança en sant Josepmaria, es van afanyar a buscar
-
28 de juliol de 1935: La crida de Déu

Explica el propi Dr. Hernández Garnica: “Vaig tenir la «sort» que en el sorteig per al servei militar que em tocava fer aquest any, em correspongués començar a l’estiu (el primer de juliol), i amb aquest motiu hagués de passar l’estiu a Madrid; per això i pel que m’animaven, anava bastant a Ferraz. Van començar
-
L’oratori de la residència d’estudiants d’Amsterdam

A finals de 1964 el Dr. Hernández Garnica va rebre l’encàrrec de sant Josepmaria de col·laborar en el començament de l’activitat apostòlica de les dones de l’Opus Dei a Holanda. Uns mesos després, el somni es va fer realitat i van trobar una casa que reunia les condicions adients per instal·lar una residència d’estudiants. El


