El 17 de novembre se celebrà una missa en sufragi per l’ànima del servent de Déu José María Hernández Garnica, a l’església de Santa Maria de Montalegre, on reposen les seves despulles. Concelebraren Mn. José Carlos Martín de la Hoz, vicepostulador de la causa de canonització, i Mn. Xavier Argelich, rector de l’església. Aquest dia es complien els 104 anys del seu naixement a Madrid.
L’església de Montalegre estava plena de fidels, agraïts per la vida entregada d’aquest sacerdot amb fama de santedat, que tants favors concedeix a qui els hi demana.
A l’homilia, Mn. José Carlos sintetitzava la vida d’aquest sacerdot en un tret: “sentit comú i sentit sobrenatural” que defineix molt bé la seva personalitat i la resposta generosa, plena de fe, a la voluntat de Déu.
Ni amb 450 anys de vida podem arribar a ser sants, deia, raonant a la manera de Mn. José María. Hem d’aprendre a fracassar en el camí de la santedat. Per això, quant abans ens desanimem, millor. Només comptant amb els mitjans sobrenaturals i la primacia de la gràcia -i l’obediència- podem arribar a la santedat.
La sepultura de Mn. José María a la capella del Santíssim ens dóna aquesta lliçó: el mirem a ell, i ens dirigeix la vista al sagrari, d’on traiem tota la força.
Sentit comú i sentit sobrenatural: consciència de la nostra petitesa i seguretat en el poder de Déu: aquest va ser el secret perquè una persona “normal” com era ell fos el suport segur en qui es va poder recolzar sant Josepmaria per fer l’Obra a Espanya i arreu d’Europa, i assolir la santedat.
Va acabar l’homilia animant-nos a demanar-li molt, mitjançant la Mare de Déu, el creixement apostòlic. És el consell que Mn. Chiqui va donar durant l’última estada a Bèlgica, ja malalt, pocs mesos abans de morir, a les tres primeres que van començar la labor a aquell país, que es lamentaven de la falta de fruïts en el seu treball. Chiqui els va dir: “digueu-li a Jesús: “no ens tractis com a sants. Envia’ns fruits, perquè encara som persones dèbils en la fe”. Al poc temps van començar a arribar vocacions. Mn. Chiqui ja havia traspassat i, segur, des del cel, havia intercedit.
Abans d’acabar la missa, va recordar a tots l’interès de demanar-li favors: quants més millor. I d’escriure’ls, en senyal d’agraïment.
Seguidament es va resar un respons davant la sepultura, acabant amb el cant del Virolai.
Aquí es pot seguir el vídeo de l’homilia.
hernandezgarnica