
Al 1969, després d’un parèntesi de tres anys a Anglaterra, el Dr. José María Hernández Garnica va tornar a Alemanya, on havia arribat per primer cop al 1961 per impulsar el treball apostòlic de l’Opus Dei. Sant Josepmaria l’anomenava ara Sacerdot Secretari d’aquesta regió, per dedicar-se preferentment a la tasca apostòlica desenvolupada per dones de l’Opus Dei.
Seran els anys finals de la seva vida, ja que morirà tres anys després. Tot i que encara no s’ha manifestat la greu malaltia que serà la definitiva (un càncer agressiu a la gola), la seva salut està molt malmesa. Des de molt jove ha patit malalties de tota mena i ha passat per diverses intervencions, però això mai ha estat obstacle per al seu servei desinteressat a les ànimes. I tampoc l’ha portat a perdre el seu característic sentit de l’humor.
Així es reflecteix en una carta a sant Josepmaria, del 23 de maig de 1969, escrita des de Colònia. Se sent molt feliç, i amb un únic desig: ser bon bàcul de sant Josepmaria.
“A principis d’aquest mes vaig rebre la comunicació que m’encarregués amb en Jesús d’ajudar a les meves germanes. Procuraré fer-ho d’acord amb la seva ment i demano a Déu que es notin els fruits de la feina d’elles, i siguin una ocasió d’alegria i consol per a vostè. De salut estic bé; vaig anar a revisió, com em van recomanar a Pamplona, després dels quatre mesos. Em va veure el metge que em va examinar fa anys i diu que, en conjunt, tot va bé; fins i tot millor que quan em va veure al 63. Potser m’ha caigut bé el deixar de fumar i l’anar aprimant; he perdut uns 4 o 5 quilos de pes. La boca es va fer malbé del tot i ara tinc totes les dents de dalt 100% naturals del país; amb això cada dia estic més alemany. Espero amb molta il·lusió la data de les meves noces de plata i li demano al Senyor que em faci fidel i bon instrument per a ser en el meu treball bàcul del Pare. Quantes gràcies he de donar-li, Pare! Perquè com diuen a Madrid, m’ha fet vostè un home, un home amb vida feliç i amb desitjos de ser útil”.
cfr. José Carlos Martín de la Hoz: Roturando los caminos. Ed. Palabra, Madrid 2012.
hernandezgarnica

