S’acaba d’editar una auca que explica de manera viva i simpàtica la vida de Mn. José María Hernández Garnica, en Chiqui, per als seus amics. A través de 24 vinyetes es fa un recorregut pels moments més destacats de la vida d’aquest sacerdot en procés de canonització. Queden palesos els trets més rellevants d’una personalitat ben marcada: caràcter fort, exquisit sentit de l’humor, esperit obert, profund afany d’ànimes, magnanimitat, amplitud d’horitzons, disponibilitat absoluta, ferma fidelitat,… I tot al servei de l’Església, seguint la vocació rebuda de Déu, a l’Opus Dei, de santificació a les coses ordinàries de cada dia.
Les vinyetes són obra d’en Ferran Toro, dissenyador, expert en auques, com l’Auca de la nostra història, del R.C.E. Espanyol. Els versets els ha compossat en Josep Maria Giralt, filòleg català, autor i il·lustrador també d’altes auques com les de sant Josepmaria i el beat Àlvar, i d’altres de basant més cultural, com l’Auca de Badalona, Capital de la Cultura Catalana 2010 i l’Auca d’Antoni Bori i Fontestà (Badalona 1862-1912).
Aquesta auca està pensada amb un clar sentit catequètic, i s’ofereix com material didàctic per introduir als joves, amb l’ajut dels pares o catequistes, en la vida d’aquest sacerdot. Cada vinyeta, amb els seus versos, sintetitza una història i suscita l’interès de conèixer més detalls. Tots es poden aclarir anant a les biografies fins ara publicades: Obrint horitzons o Roturando los caminos.
La difusió d’aquesta auca començarà el proper 9 de desembre, a l’església de Santa Maria de Montalegre (Barcelona), amb ocasió de la missa en sufragi d’en Chiqui, traspassat el 7 de desembre de 1.972.
Una mica d’història: què és un auca? [1]
Una auca (del llatí vulgar auca que és una variació sincopada d’avica, “au” o “oca”) és un tipus de document artístic molt arrelat en la cultura catalana. Una auca tracta d’algun tema específic explicat com una història: tradicionalment consisteix en 48 imatges encasellades en vinyetes, cada una de les quals va acompanyada per dos versos al peu de cada vinyeta fent un rodolí.
Els versos solen ser heptasíl·labs i de rima consonant, tot i que també poden ser tercets o quartets de rima assonant i amb diferent nombre de síl·labes.
A diferència dels còmics, les auques es representen en una sola pàgina.
L’origen es remunta al segle XVII, però el s. XIX les auques van prendre un tarannà plenament pedagògic i van enriquir les seves temàtiques: faules morals, biografies, històries o fins i tot el resum d’obres de teatre i altres espectacles. Aquest fet va significar el floriment de tot un fenomen literari i editorial tant a Barcelona com a València, difonent-se fins i tot a Madrid i Castella en general amb el nom d’aleluya.
Els adults les llegien als seus fills, i aquests hi jugaven. Les vinyetes s’acompanyaven d’alguna frase en prosa, que amb el temps es va acabar convertint en un rodolí de 2 versos o fins i tot de tercetes.
Potser la millor manera d’entendre què és una auca sigui amb les setze estrofes de L’auca de les auques, de Joan Vilamala[2]:
1.- “Què és un auca, senyor mestre?
Què és una auca i com es fa?”
“Es un joc hàbil i destre
que amb els mots pretén jugar.
2.- Tot descabdellant la troca,
es fa com qui fa ganxet.
El nom ve del joc de l’oca,
un joc del segle XVII.
3.- On més d’un feia fortuna
apostant el seu calé
per l’oca, el sol o la lluna
al damunt d’un vell tauler.
4.- Amb dibuixos s’acompanya,
amb dibuixos o gravats,
que si són traçats amb manya
ens deixen bocabadats.
5.- Com els que feia en Junceda,
en Pahissa i en Castanys…
Prova-ho tu, no siguis bleda.
Vés, anima els teus companys.
6.- Has de fer quaranta-vuit
rodolins o bé quartetes,
que dictats sense un descuit
s’ajustin amb les vinyetes.
7.- També poden ser tercets
o tercetes, tant se val!
No pretenguis fer sonets,
que hi podries prendre mal.
8.- Si quaranta-vuit són massa
fes-ne setze o fes-ne vint…
Cal només un xic de traça,
ja veuràs com van sortint.”.
9.- “I la llargada dels versos?”
“Heptasíl·labs, solen ser;
n’hi ha d’altres i diversos.
Comencem per l’abecé.
10.- Amb les rimes vés alerta,
no et confonguis amb els sons
i amb l’orella ben desperta
vés triant els que son bons.
11.- En les auques hom estima
que la rima consonant,
és la més perfecta rima
de les que es fan i es desfan.
12.- Si vols fer uns versos ben gràcils
has de ser una mica viu.
Guarda’t de les rimes fàcils
de gerundi i infinitiu…
13.- Perquè el vers tingui musica
i camini més lleuger
accentua’l una mica,
fent que tingui un cert vaivé.
14.- Han fet auques grans poetes
com Carner o com Rusiñol
i escriptors més tastaolletes.
Qui no en fa és perquè no vol.
15.- S’han fet auques a balquena,
d’efemèrides d’arreu,
tot i de tota mena,
i la vostra no fareu?
16.- Que molt sovint en la vida
si un sap fer tots els papers
de l’auca, té una sortida
que resulta d’allò més.
Joan Vilamala, 15-04-2004
[1] Informació extreta de Viquipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Auca
[2] http://www.auques.cat/textos.php?auca=auques
hernandezgarnica