El 12 de maig se celebra per primera vegada la memòria litúrgica del beat Àlvar del Portillo, després de la seva beatificació el passat 27 de setembre. És també l’aniversari de la seva primera comunió i de la del Servent de Déu José María Hernández Garnica, el 12 de maig de 1921. El record d’aquest aniversari és una bona manera de preparar aquesta festa.
Àlvar i José María eren alumnes del Col·legi Nostra Senyora del Pilar, dirigit pels religiosos Marianistes. La preparació acurada de les Primeres Comunions era un tret distintiu del Col·legi i, de fet, aquesta celebració constituïa un dels moments més solemnes del curs acadèmic.
Molts anys després, el beat Àlvar rememorava que abans de rebre Jesús Sagramentat va anar a confessar-se gustosament, perquè Déu li anava a perdonar les seves faltes, i va sortir del confessionari amb una pau i alegria molt grans. També afegia que en aquell moment s’havia sentit “important” en veure l’afecte amb que l’havia tractat el sacerdot, en nom de Jesucrist. Des de llavors, va buscar i va acudir periòdicament a aquest sagrament.
Álvaro i José María van rebre la Primera Comunió a la Parròquia de Nostra Senyora de la Concepció, al carrer Goya, de Madrid, com venia sent costum en el Col·legi, formant part d’un grup de més de cent alumnes, dels quals només 12 eren «Parvulitos». Els altres eren una mica més grans i, entre ells, es trobava en José María Hernández Garnica, que estudiava un curs per davant i que el 1943 rebria al costat de l’Álvaro l’ordenació sacerdotal.
Com estampa recordatori de la cerimònia, els pares de l’Álvaro van escollir un model francès que s’usava al Pilar, i que representava a un nen d’una família dels primers cristians combregant en el que sembla ser una domus Ecclesiæ. No va faltar tampoc, per immortalitzar el moment, la foto d’Álvaro vestit amb el llavors típic vestit de mariner.
El beat Àlvar va mantenir molt viu fins a la seva mort el record de la primera vegada que va rebre Jesús Sagramentat. Són nombrosos els testimonis que refereixen com, passats els anys, evocava amb afecte aquest aniversari. Així, per exemple, el 1983, confiava a un petit grup de persones a Mèxic: «62 o 63 anys que porto combregant cada dia i és com una carícia de Déu».
Des d’aquell dia, el beat Àlvar va començar a rebre la Santíssima Eucaristia assíduament, observant el dejuni previst per les normes litúrgiques, que llavors s’estenia des de la mitjanit anterior. «Això suposava -comentava la seva germana Pilar anar al col·legi tots els matins sense provar mos. És dur per a un noi jove començar el dia sense esmorzar. No obstant això, ell ho feia tots els dies sense donar-li importància: se n’anava sense prendre res, somrient, només amb un tros de pa que guardava, embolicat, a la butxaca. -Álvaro, No esmorzes?, li preguntàvem. -No, No, en tinc prou amb això -ens deia, assenyalant el panet. I així, un dia i un altre, des de molt petit».
I glossava Pilar: «Ara, des de la distància que donen els anys, m’adono que, ja des de molt petit, l’amor de Déu es va anar apoderant de l’ànima del meu germà Àlvar amb una força singular. I tot amb naturalitat, sense estridències. Era un nen piadós, amb una pietat que es manifestava en coses molt senzilles que, al principi, no cridaven l’atenció en l’ambient de la nostra família. Moltes d’aquestes manifestacions de pietat es donen en els nens bons de les famílies catòliques; però, el sorprenent és que l’Àlvar no va canviar mai: i sense caure en infantilismes, o en ingenuïtats, (…) va seguir guardant, en el fons de la seva ànima, aquella innocència, aquella senzillesa, aquella recerca sincera de Déu que tenia quan era molt petit. Jo el recordo, amb el pas dels anys, sempre igual».
Cfr. Álvaro del Portillo. Un hombre fiel. Javier Medina, Ed. Rialb, 2013 Roturando los caminos. José Carlos Martín de la Hoz, Ed. Palabra, 2012.
12 de maig: memòria del beat Àlvar. Aniversari de la seva primera comunió i d’en Chiqui
hernandezgarnica