Comença el mes de maig, mes dedicat a la Mare de Déu. És un bon moment per recordar la gran confiança que el Dr. José María Hernández Garnica tenia en la maternal intercessió de la Santíssima Mare de Déu.
Pocs mesos abans de morir, amb la malaltia ja molt avançada, que li afectava la gola i li impedia parlar, va sorgir la idea, per fer-li descansar, d’aprofitar un viatge que un havia de realitzar a Astúries en el mes de maig, per acudir amb unes poques persones al Santuari de Nostra Senyora de Covadonga.
Van preparar aquella visita a la Santina amb especial afecte. Havien previst que celebraria la Santa Missa a aquest petit grup, de manera que pogués fer-ho en veu baixa, ja que li resultava molt dolorós alçar la veu. El fet va ser que el sagristà, sense previ avís, va canviar l’ordre i va acabar celebrant davant d’un nombrós grup de pelegrins a la gruta. Arribat el moment de l’homilia, traient forces de flaquesa, va parlar amb gran força i to alt de l’Amor a la Mare de Déu, i de la necessitat de demanar, a través de la seva intercessió, per l’Església. Els que el van escoltar van quedar profundament remoguts. Molt esforç va haver de fer, ja que l’aigua de la cascada que està sota la gruta produeix un soroll molt fort.
Ben sabuda tenia la lliçó de sant Josepmaria. De la seva vida i ensenyaments, havia après a confiar en Déu i en la resposta de les persones. Mons. Javier Echevarría recordava com el 18 de setembre de 1970, algú li va preguntar: “Pare, vostè, ¿en qui espera?. Va respondre immediatament: «espero en Déu, que és el meu Pare; en la Santíssima Verge, Mare de Déu i Mare nostra; i en la vostra fidelitat a Déu. Mai he comptat amb els mitjans humans per tirar endavant; però tingueu confiança: Déu està amb nosaltres i no ens abandona, si nosaltres no l’abandonem»”
cfr. Memoria del beato Josemaría, Javier Echevarría ,ed. Rialp, Madrid 2000, p. 246; Roturando los caminos. José Carlos Martín de la Hoz, Ed. Palabra, 2012
hernandezgarnica