A partir de 1950, amb l’aprovació definitiva de l’Opus Dei per la Santa Seu -el 16 de juny de 1950-, va tenir lloc un creixement de la tasca apostòlica amb persones casades, i moltes d’elles van demanar l’admissió a l’Obra, tant homes com dones.
Ja a 1948, sant Josepmaria va començar a preparar algú que ajudés al Dr. José María Hernández Garnica en l’impuls de la tasca apostòlica amb dones; la persona designada va ser el Dr. José López Navarro. Així ho recorda Lourdes Toranzo Fernández en el seu testimonial: “Des de finals de 1949-1952 -en què José María va viatjar a Irlanda- havia començat el Dr. José López Navarro a ajudar al Dr. José María en la formació de les moltes dones que arribaven a l’Obra”.
Efectivament, el 26 de novembre de 1950, el Consell General de l’Obra va quedar constituït com a organisme diferent de la Comissió Regional d’Espanya. José María Hernández Garnica va continuar com Sacerdot Secretari del Consell General. Com Sacerdot Secretari a Espanya va ser nomenat José López Navarro.
Quan José María ja va comptar amb una persona que l’ajudés en els seus treballs ordinaris, el fundador de l’Opus Dei es va recolzar en ell per realitzar alguns viatges per tal d’impulsar el creixement i la consolidació dels apostolats de l’Opus Dei a diversos llocs del món.
Així doncs, li va encarregar visitar Londres. Ho recorda en José Luis González Simancas, a la Memòria personal de Londres (1949-1951): “La primera vegada que va venir a Londres -almenys estant jo allà- la tinc recollida en el vell Diary. El 4 d’abril de 1950, un dimarts, escric: “carta d’Odón que ve Chiqui” (sic). I el dimecres 5 d’abril, una altra nota diu: “Missa. Chiqui”. És clar que arribaria amb avió el dia 4 i que no es va allotjar a Rutland Court perquè no teníem més llits, o pel que fos”.
Ho refereix el mateix José María Hernández Garnica en una carta a Francisco Botella, datada a Londres, el 4 d’abril de 1950: “Vaig arribar perfectament a les 7 de la tarda. Portem una hora de retard amb Espanya. Per no variar i seguir el costum vaig aconseguir sortir el primer i no hi havia ningú esperant. Vaig arribar a casa i em vaig creuar amb Juan Antonio Galarraga. Espero sortir aquesta tarda cap a Dublín”.
Seria la primera de nombrosos viatges i estades més prolongades, per impulsar la tasca apostòlica de l’Opus Dei al Regne Unit.
Aquests són alguns records:
– Manchester, març de 1960: Una correcció afectuosa: “sou les reines del nyap”.
– Maig de 1966: Disponibilitat completa i immediata
cfr. Roturando los caminos. José Carlos Martín de la Hoz, Ed. Palabra, 2012.
hernandezgarnica