Es reprodueix a continuació l’article del Dr. Ferran Blasi, que publica el setmanari Catalunya Cristiana, el 23 de febrer de 2014, amb motiu de l’acte inaugural del Centenari de Josep Maria Hernàndez Garnica, que va tenir lloc a la Facultat de Comunicació Blanquerna , el passat 17 de novembre.
Inici de la celebració del centenari de Josep Maria Hernàndez Garnica
A la sala d’actes de la Facultat de Comunicació Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull, al costat mateix de l’església de Santa Maria de Montalegre, on es conserven les restes mortals del Servent de Déu Josep Maria Hernàndez Garnica, es va celebrar recentment l’obertura del centenari del seu naixement, que s’escau el 17 de novembre.
S’hi va projectar el reportatge Pels camins d’Europa, que recull un perfil biogràfic d’en Josep Maria, en què es recullen testimonis de la seva fama de santedat. Entre ells uns fotogrames de l’enregistrament d’un diàleg entre sant Josepmaria Escrivà i les persones que l’escoltaven -devien ser-ne unes cinc mil-, sobre temes de catequesi a l’Escola Esportiva Brafa, a Nou Barris, l’any 1972. Unes emotives paraules que reflectien l’afecte de sant Josepmaria per aquell fill seu, llavors greument malalt, a qui acabava de veure, en una visita que seria ja la del comiat fins al Cel.
Josep Maria Hernàndez Garnica havia vingut a Barcelona per tal de sotmetre’s a unes sessions de radioteràpia en una clínica de la ciutat, pionera en aquest tractament, però que en el seu cas no van tenir els efectes que es desitjaven.
Barcelona va ser el lloc en en Josep Maria va desenvolupar la seva tasca pastoral. Va rebre l’ordenació sacerdotal el 1944. Aquí havia dirigit molts recessos i cursos de recés espiritual, com els que tingueren lloc en una casa, ara desapareguda, a Montcada-Reixac, que feia servir l’Associació per a l’Orientació Catòlica i Professional del Dependent, i de la qual era consiliari el Dr. Joaquim Masdexaxart. Plau de recordar que ja el pare d’en Josep Maria havia tingut una considerable relació amb casa nostra; nascut a València, havia cursat els estudis de batxillerat a Barcelona i, obtingut el títol d’enginyer de camins, va ser comandant de Marina a Tarragona.
L’exercici del ministeri de Josep Maria en una ciutat cosmopolita com Barcelona, i oberta a Europa, li va servir d’entrenament per a la tasca que li va encomanar el fundador de l’Opus Dei: vetllar per l’inici de la institució en països com França, Suïssa, Irlanda o Anglaterra. En tot moment va complir els encàrrecs de govern pastoral, especialment en temes més directament relacionats amb les tasques apostòliques de les dones.
La intervenció central va ser la conferència del Dr. José Carlos Martín de la Hoz, autor de diversos llibres sobre Josep Maria Hernàndez Garnica i postulador de la seva causa de beatificació. Va parlar sobre el tema El valor de la fidelitat, que va ser seguida d’un viu col·loqui. Una de les idees de la conferència es pot sintetitzar en una frase: «On hi ha sants, sorgeixen sants.»
Òbviament es pot relacionar el tema de la conferència amb el missatge que sant Josepmaria va difondre des de 1928 sobre la crida universal a la santedat, que va tenir resposta generosa en Josep Maria Hernàndez i també en Àlvaro del Portillo i José Luis Múzquiz. Tots eren enginyers –Àlvaro i José Luis, de camins, i Josep Maria de mines- i doctors en diferents facultats universitàries. Més endavant, el 1944, van rebre l’ordenació sacerdotal. Dins de les funcions pròpies dels sacerdots seculars, van oferir una atenció especial a servir tota classe de persones, precisament per fer realitat aquella vocació a la santedat en les més variades situacions de la vida i en diversitat de llocs.
Tres bons amics
Aquells tres sacerdots van ser una referència per a totes les lleves de sacerdots que vindrien després. En el cas d’Àlvaro del Portillo, va col·laborar estretament amb el fundador de l’Opus Dei, va treballar en l’expansió de l’Obra a Roma i a tot Itàlia, i va oferir els seus serveis en diversos organismes de la Cúria romana i en el mateix Concili Vaticà II. Per la seva banda, José Luis Múzquiz va treballar en els temps en què es possava en marxa la tasca de l’Obra als Estats Units i a altres llocs, i també va col·laborar al costat de sant Josepmaria.
S’explica així que hi hagi hagut una particular relació entre tots ells i que hagin tingut ocasió d’ajudar-se. Pensem en la preparació teològica, aconseguida amb els excel·lents professors que va proposar sant Josepmaria i que els van permetre superar brillantment els exàmens al Seminari de Madrid, amb vista a l’ordenació el 1944. Després de la dispersió per a la realització de les funcions que els van ser demanades, cal recordar l’emotiva celebració de les noces d’argent el 1969 a Roma i els detalls d’afecte que sant Josepmaria va tenir amb ells. A l’acte eucarístic, Josepmaria Escrivà va exhortar als assistents a demanar al Senyor per tots els sacerdots i a donar gràcies a Déu pel sacerdoci dins de l’Obra.
El Dr. Martín de la Hoz va glossar el contingut d’algunes cartes entre aquests tres sacerdots, especialment les creuades entre Àlvaro del Portillo i Josep Maria, i les que havien de tenir com a ocasió la greu malaltia d’aquest últim. I també els escrits que va fer Hernàndez Garnica quan ja no podia parlar i que servien per facilitat la meditació dels altres, en les quals de vegades es referia als seus dos companys, com els detalls de fraternitat que havia tingut Álvaro amb ell.
També van intervenir a l’acte el rector de Montalegre, Dr. Francesc Perarnau que es va referir als nombrsos fidels que visiten la tomba de Josep Maria Hernàndez Garnica i que recorren a la seva intercessió, tot demanant-li favors. Antonio Gil, un advocat aragonès que ha treballat sempre a Barcelona i que havia tractat en Josep Maria, va presentar l’acte. Gil és membre de la comissió preparatòria del centenari.
Ferran Blasi
Barcelona
Aquí es pot descarregar un pdf de l’article.
hernandezgarnica