El 21 de juny de 1946 sant Josepmaria, greument malalt de diabetis, viatja a Roma.
Hi va per una raó primordial: l’Opus Dei necessitava una aprovació pontifícia que garantís la secularitat dels seus fidels, la unitat i la universalitat dels seus apostolats per totes les diòcesis del món; però dins del dret canònic no existia una forma adequada per a aquest fenomen pastoral nou. El venerable Àlvaro del Portillo ja havia estat en dues ocasions a la Ciutat Eterna, tractant de trobar possibles solucions. Tanmateix, el problema seguia sense resoldre’s. L’Opus Dei -li van comentar- havia arribat a l’Església amb cent anys d’anticipació. Don Àlvaro havia escrit al Fundador dient-li que era necessària la seva presència a Roma. Així, doncs, sant Josepmaria viatjà fins a Barcelona, per embarcar en el J.J. Sister.
El matí següent a la seva arribada a Barcelona, abans de dir missa, sant Josepmaria va dirigir la meditació als seus fills a l’oratori del pis del carrer Balmes, familiarment anomenat “La Clínica”. Va ser una llarga queixa filial –Què serà de nosaltres?-, sincera i vibrant de fe, buscant la resposta del Cel, confiat que el Senyor no podia deixar els seus seguidors a l’estacada.
Senyor -li deia sant Josepmaria- Tu has pogut permetre que jo de bona fe enganyi a tantes ànimes!? Si tot ho he fet per la teva glòria i sabent que és la teva Voluntat! És possible que la Santa Seu digui que arribem amb un segle d’anticipació.. ? Ecce nos reliquimus omnia et secuti sumus te…! Mai he tingut més voluntat que la de servir-te. ¿¡Resultarà llavors que sóc un trapella!?
I demanava la intercessió de la Mare de Déu de la Mercè. Aquest mateix matí, abans d’embarcar al vaixell J.J. Sister, va visitar la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, propera al port, per encomanar a la Mare de Déu aquell viatge.
La presència del fundador a Roma va agilitzar el llarg procés d’aprovació i quan el 31 d’agost tornà en avió a Madrid, portava un document de la Santa Seu de lloança dels fins de l’Opus Dei. La concessió del Decretum laudis arribaria mesos després.
Sant Josepmaria va anar directament a la casa de recessos de Molinoviejo, una finca pròxima a Segòvia, que era propietat d’uns parents del Dr. Hernández Garnica, i que des del primer moment, havia servit per al descans i la formació espiritual i apostòlica dels fidels de l’Opus Dei i d’altres persones. Així ho explicava el mateix Chiqui en una carta: “Estic en aquesta finca que s’ha llogat prop de La Granja, perquè puguem passar l’estiu una mica fresc i així poder treballar el Pare amb alguns, que l’ajudin i li facin companyia”.
Allà van tenir lloc unes memorables jornades amb els més antics de l’Obra, entre els quals es trobava en Chiqui, per tal d’enfortir el seu esperit per als nous horitzons apostòlics que s’obrien. El 24 de setembre, festa de la Mare de Déu de la Mercè, es van reunir tots a l’ermita de la finca i van deixar tota la labor de l’Opus Dei en les seves mans.
Fins al 21 d’octubre Sant Josepmaria no va poder tornar a Barcelona per donar gràcies a la Mare de Déu de la Mercè per la protecció dispensada en el seu primer viatge a Roma i pel fruit aconseguit, encomanant l’èxit definitiu dels treballs i l’aprovació pontifícia.
La petició a la Mare de Déu havia estat escoltada, però encara haurien de passar uns anys, fins al 28 de novembre de 1982, per arribar a la tan desitjada solució definitiva de l’Opus Dei com a Prelatura personal. Sant Josepmaria i Chiqui ja no la veurien aquí a la terra.
cfr. El Fundador del Opus Dei, Andrés Vázquez de Prada, Ed. Rialb; Sant Josepmaria Escrivà, 6-X-2002; Miguel Dolz, Ed Rialb, 2002 i Roturando los caminos, José Carlos Martín de la Hoz, Ed. Palabra, 2012
Molinoviejo, 24 de setembre de 1946, festa de la Mare de Déu de la Mercè
hernandezgarnica