Es recull a continuació una breu semblança del Servent de Déu José María Hernández Garnica, poques setmanes abans del seu trasllat a l’església de Santa Maria de Montalegre. Consta d’un perfil biogràfic i també d’una explicació detallada dels passos que s’han anat donant en el seu procés de canonització.
Descarrega el tarjetó d’invitació
José María Hernández Garnica va néixer a Madrid el 17 de novembre de 1913. Va ser batejat als quatre dies del seu naixement. Va morir a Barcelona amb fama de santedat el 7 de desembre de 1972, d’un càncer a la base de la llengua.
Doctor enginyer de mines i doctor en ciències naturals per la Universitat Central de Madrid, ara Universitat Complutense. Doctor en sagrada teologia per la Universitat Lateranense de Roma.
La mort sobtada del seu pare, l’agost de 1934, el va portar a replantejar-se el sentit de la seva existència. Pocs mesos després va conèixer sant Josepmaria, a través d’uns amics i companys de curs. A partir de llavors va començar a acudir a la Residència del carrer Ferraz 50 a Madrid, per formar-se amb més intensitat. Allà va descobrir la voluntat de Déu per a ell, i va demanar l’admissió a l’Opus Dei el 28 de juliol de 1935, poques setmanes després que el seu amic i veí, el Servent de Déu Álvaro del Portillo.
Un any més tard va esclatar la guerra civil espanyola. Van ser tres anys de dures circumstàncies, que el van fer madurar profundament. Va estar diverses vegades a punt de morir, fet que va deixar en la seva ànima el desig de buscar només els béns que perduren. En acabar la guerra, a causa de la duresa dels esdeveniments viscuts i d’una davallada de la seva salut, va tenir una crisi espiritual, que va resoldre el juny de 1939. Des de llavors la seva fidelitat fins a la mort va ser incommovible, i la seva vida cristiana un in crescendo de virtuts i gràcies de Déu.
El Servent de Déu va posar en joc tots els seus talents humans, i va viure oblidat de si mateix. Va realitzar els seus estudis universitaris amb brillantor i li van donar un bagatge de serietat professional i de capacitat d’observació que van desenvolupar els dons naturals que havia rebut de Déu. Va treballar amb prestigi professional en l’empresa pública d’Electricitat de Madrid. Però sobretot es va lliurar generosament als altres, en la vida quotidiana, mostrant el camí de la santedat enmig del món.
La responsabilitat de ser una de les primeres vocacions de l’Opus Dei el va esperonar sempre, en consciència, a viure amb fidelitat els compromisos que havia adquirit, i a ser exemple de vida per als altres. D’altra banda va estar sempre agraït a Déu, per haver après directament l’esperit de l’Obra de llavis del seu fundador.
El 25 de juny del 1944 rebé l’ordenació sacerdotal de mans de l’Arquebisbe de Madrid, Mons. Leopoldo Eijo y Garay. Després, sant Josepmaria li encarregà especialment que impulsés la tasca apostòlica de les dones de l’Opus Dei a Espanya, cosa que compaginà amb altres moltes feines sacerdotals a Barcelona i arreu de l’Estat.
Més tard, va exercir el ministeri sacerdotal a la Gran Bretanya, Irlanda, França, Àustria, Alemanya, Suïssa, Bèlgica i Holanda. Aprengué diversos idiomes, s’adaptà als diferents ambients i s’enfrontà a incomoditats de tot tipus en països on la labor apostòlica de l’Opus Dei tot just començava. Aquestes vivències el fan ser un bon exemple per a la reevangelització de la vella Europa, a la qual instava constantment Joan Pau II i ara Benet XVI.
Va patir amb gran paciència i esperit de sacrifici diverses malalties, i de manera especial el llarg procés de la darrera, que durà més d’un any. Per aquest motiu es traslladà a Barcelona el 1972, a fi de rebre un tractament mèdic nou. Poques setmanes abans del seu traspàs el va veure el fundador de l’Opus Dei, durant una llarga estada a Espanya en què va tenir ocasió de realitzar una àmplia catequesi a Barcelona i altres indrets de Catalunya. En una reunió davant alguns milers de persones a l’Escola Brafa, a Nou Barris, va parlar també d’ell, de la seva fortalesa d’ànim i de l’acceptació de la voluntat de Déu.
Des del seu traspàs a Barcelona, el 7 de desembre de 1972, la seva fama de santedat s’ha consolidat i estès per tot el món. Són moltes les persones que invoquen la seva intercessió per obtenir gràcies de Déu. El procés d’investigació sobre la seva vida, virtuts i fama de santedat va tenir lloc a Madrid, entre el 28 de febrer de 2005 i el 17 de març de 2009.
El 17 de de febrer de 2005 l’Emm. i Rvdm. Sr. Cardenal Arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, va signar el Decret pel qual instava la introducció de la causa de canonització del servent de Déu José María Hernández Garnica, i va nomenar el tribunal corresponent per a la seva instrucció.
La sessió d’obertura va tenir lloc a Madrid, el 28 de febrer de 2005, sota la presidència de Mons César Augusto Franco Martínez, Bisbe Auxiliar de Madrid, per delegació del Sr. Cardenal Arquebisbe de l’Arxidiòcesi. El Tribunal nomenat a aquest efecte va prendre declaració a Madrid, des de l’11 d’abril de 2005 fins el 7 d’octubre de 2007.
Per a més informació, el Sr. Cardenal Arquebisbe de Madrid va demanar el 21 de novembre de 2006 al Prelat de l’Opus Dei, Mons Javier Echevarría, que nomenés un tribunal Rogatorial a la Cúria Prelatícia de Roma, per tal de demanar la declaració dels testimonis que vivien allà o es desplaçarien a Roma. El Prelat de l’Opus Dei va nomenar, mitjançant Decret del 2 de febrer de 2007, el corresponent tribunal. Del 4 de maig de 2007 al 16 de desembre de 2008, el tribunal Rogatorial rebé la testificació de 18 testimonis al llarg de 36 sessions, i va remetre les Actes el 27 de desembre de 2008, que es van incorporar a les Actes del Tribunal de Madrid.
La sessió de cloenda va tenir lloc el 17 de març de 2009, a la Cripta de la Basílica Pontifícia de Sant Miquel, de Madrid, sota la presidència de Mons. César Augusto Franco Martínez, Bisbe Auxiliar de Madrid, per delegació del Sr. Cardenal Arquebisbe de l’Arxidiòcesi.
El 18 de març de 2010, la Congregació per a les Causes dels Sants va emanar el Decret de Validesa de la Recerca diocesana, sobre la vida i virtuts del Servent de Déu.
hernandezgarnica