El passat 20 de maig va tenir lloc la presentació del llibre “OBRINT HORITZONS. Semblança de José María Hernández Garnica”, a càrrec del seu autor, D. José Carlos Martín de la Hoz.
El llibre, que narra la vida d’un dels tres primers sacerdots de l’Opus Dei, ha estat editat en català i castellà per l’Església de Santa Maria de Montalegre. L’acte de presentació va tenir lloc a la Facultat de Comunicació Blanquerna, situada al costat de l’església. Varen assistir 180 persones.
L’acte començà amb unes paraules de Pilar Álvarez, que explicà l’activitat que desenvolupa la comissió que s’ha constituït a Montalegre per difondre la figura del Dr. Hernández Garnica i la seva devoció. Entre d’altres coses s’ha impulsat l’edició d’aquest llibre. Animà als presents a col·laborar amb aquesta comissió.
.
Seguidament, el rector de Montalegre, Dr. Francesc Perarnau, recordà, tal com s’explica a la presentació del llibre, els sants que han passat per l’església de Montalegre, com santa Joaquima de Vedruna, que morí a l’antiga Casa de la Caritat, i sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, que hi va ser el 28 de novembre de 1972. També hi ha d’altres persones amb fama de santedat i que tenen iniciat el seu procés de canonització, com és el cas del Dr. José María Hernández Garnica, que morí a Barcelona el 7 de desembre de 1972, i pel que, des de l’església de Montalegre s’hi té una especial implicació, pels motius que s’expliquen en el llibre.
A continuació, D. José Carlos Martín de la Hoz va fer la seva dissertació sobre el Dr. Hernández Garnica. Partint del text escrit que era el nervi de la seva conferència va anar glossant amb multitud d’anècdotes la vida santa d’aquest sacerdot, creant-se un clima molt familiar i proper, que va fer molt fàcil créixer en simpatia i amistat amb aquest servent de Déu que va ser un dels tres primers sacerdots de l’Opus Dei, i que, en plena fidelitat a sant Josemaria, va impulsar decididament la labor de l’Opus Dei entre les dones, i l’expansió d’aquesta labor apostòlica per molts dels països d’Europa, en els seus inicis.
La idea central del seu parlament va ser que els sants son els amics de Déu i els amics dels homes. Per això son tan propers a Déu (son plens del seu Amor) i també als homes (tenen un zel apostòlic sense límit). Va exemplificar aquestes idees amb multitud de detalls de la vida del Dr. José María Hernández Garnica, que feien palesa la seva categoria humana i sobrenatural, i un lliurament als demés sense limit, que el portà a viatjà per tot Europa, fer tot tipus de tasques manuals per les que no tenia habilitats, parlar en diferents idiomes quan no tenia bona oïda, etc. Tot, però, amb una fe absoluta en Déu i en la missió sobrenatural que tenia confiada, de mans de sant Josepmaria, que feien superar qualsevol obstacle. Tan és així que durant els seus anys de treball per països d’Europa s’iniciaren la majoria de les residències d’estudiants que els fidels de l’Opus Dei han promogut en aquests països.
Explicà també diferents favors atribuïts a la intercessió del Dr. José María Hernández Garnica i animà als presents a demanar el seu ajut en les necessitats més ordinàries.
Finalitzada la seva dissertació va seguir un torn de preguntes, on els assistents s’interessaren per com difondre millor la vida d’aquest servent de Déu i la seva devoció, sobre els seus escrits, l’interès d’una biografia més àmplia, etc.
La derrera pregunta va donar peu al record entranyable de l’última trobada de sant Josepmaria amb el Dr. José María Hernández Garnica. Va ser el 22 de novembre de 1972, poques setmanes abans de morir. Només veure’s el Dr. Hernández Garnica s’agenollà amb intenció de besar els peus de sant Josepmaria; ell li ho impedí, aixecant-lo, i dient-li amb to entranyable, “¡Chiqui, no la vayas a fastidar ahora!”.
Era un gest amb una significació molt profunda. El 19 de març de 1940 el Dr. José María Hernández Garnica s’incorporà definitivament a l’Opus Dei. En la senzilla cerimònia que acompanyava llavors aquest pas, sant Josepmaria s’agenollà i li besà els peus, repetint les paraules de l’evangeli: “Benaurats els peus dels que anuncien l’evangeli”.
Aquest fet va quedar fortament gravat en l’ànima del Dr. Hernández Garnica des de llavors, amb el desig de tornar aquest petó a sant Josepmaria. Ara, ja propera la seva mort, era com dir, “tota la meva vida ha sigut ser fidel a Déu, sent fidel a sant Josepmaria”.
Finalitzat l’acte molts dels assistents varen aprofitar per comprar el llibre i d’altres publicacions sobre el Dr. José María Hernández Garnica.