L’any 2006 es va publicar el primer Full informatiu sobre el Servent de Déu José María Hernández Garnica, sacerdot de l’Opus Dei, en ocasió de l’obertura de la seva causa de canonització, el 28 de febrer de 2005. Ara tenim l’alegria d’informar sobre la conclusió de la fase diocesana, després d’uns anys de profund treball. Les sis caixes lacrades, que contenen més de cinc mil folis i recullen la transcripció de les declaracions, documents i informes, han estat portades a Roma per al seu estudi per la Congregació per a les Causes dels Sants.
L’acte de cloenda del procés diocesà sobre la Vida, Virtuts i Fama del Dr. José María, va ser a la Basílica de San Miguel (Madrid) el 17 de març, al mateix lloc on s’havia celebrat la sessió d’obertura.
A l’acte, presidit per Mons. César Augusto Franco, bisbe auxiliar de Madrid, hi van assistir el vicari regional de l’Opus Dei a Espanya, Mons. Ramón Herrando, diversos familiars del Servent de Déu i nombrós públic, entre els quals hi havia persones arribades de diferents països d’Europa, on havien conegut i tractat el Dr. José María.
Després d’invocar l’Esperit Sant, el postulador de la causa, D. José Carlos Martín de la Hoz, va explicar breument el sentit de l’acte. Va començar amb una cita de sant Josepmaria: “L’Obra no es basa en l’entusiasme, sinó en la fe. Els anys del principi van ser molt durs, i només es veien dificultats. L’Opus Dei va tirar endavant per la gràcia divina, i per l’oració i el sacrifici dels primers, sense mitjans humans. Només hi havia joventut, bon humor i el desig de fer la voluntat de Déu. En aquestes paraules hi ha un delicat elogi dels qui van seguir el Fundador en els primers anys, quan estava tot per fer. Van viure de la seva fe en Déu i de la seva confiança en sant Josepmaria. Aquest és el cas del Servent de Déu, Doctor Enginyer de Mines i en Ciències Naturals, que va demanar l’admissió a l’Opus Dei el 28 de juliol de 1935.
Va exercir la seva professió a l’empresa Electra de Madrid. El 25 de juny de 1944, va rebre l’ordenació sacerdotal, de mans del bisbe de Madrid Mons. Leopoldo Eijo y Garay. Després, sant Josepmaria li va encarregar especialment l’impuls de la tasca apostòlica de l’Opus Dei entre les dones, la qual cosa va compaginar amb altres tasques sacerdotals per tota la geografia espanyola. Posteriorment va desenvolupar la seva tasca pastoral al Regne Unit, Irlanda, França, Àustria, Alemanya, Suïssa, Bèlgica i Holanda.
Quan la Congregació estudiï tota aquesta documentació i emeti el Decret de validesa, es començarà l’elaboració de la Positio super vita et virtutibus. Avui és un dia de festa per a molts cristians del món sencer, i més per a les persones de tot tipus que acudeixen a la intercessió del Servent de Déu i n’obtenen gràcies del Cel, com testimonien els favors recollits en aquests anys. Continuem demanant favors a Déu a través la intercessió de José María Hernández Garnica i meditant sobre l’exemple de la seva vida d’entrega”.
Després dels diferents juraments es va signar l’Acta d’aquesta última sessió i Mons. César Franco va glossar la fidelitat del Servent de Déu per “dedicar la seva vida a la santificació de moltes persones” i “propagar el carisma amb què l’Esperit Sant ha enriquit l’Església a través de sant Josepmaria Escrivà”. Va demanar a més que la seva figura “sigui incentiu per a nosaltres, estímul per a la santedat. Tant de bo haguem de fer més processos com aquest, que són mostra de la vitalitat de l’Església”.
(Butlletí de l’Oficina per a les Causes dels Sants. Prelatura de l’Opus Dei, Full Informatiu, nº 4)